5. De la llista següent, seleccioneu els valors que tinguin relació amb la dignitat humana.
Crec que tots aquests valors tenen a veure amb la dignitat humana, ja que tots aquests valors en el seu punt són necessaris per fer una persona digna.

6. Critiqueu la frase següent de Maquiavel des de la perspectiva de la dignitat:
Crec que el fi no justifica els mitjans sempre i quant hi hagi algun mal de pel mig, o s'interposi la dignitat d'una persona, ni la perjudiqui.

7. Per què hi ha programes del cor que atempten contra la dignitat humana? Segons la vostra 
opinió, quin dret vulneren?
Crec que aquests programes vulneren la dignitat de les persones i sobretot la seva privacitat i el dret que tenen a tenir una vida pròpia. Els hi prenen tot el dret a la intimitat. Tot i que també crec que dins de tot aixo hi ha una mica de teatre, i que no tot és tal i com ens ho fan veure i creure.

10. Escull les accions que et semblin més dignes.
En aquest cas em trobo en una situació semblant a la que m'ha originat l'activitat número 5, tot i això, crec que hi ha petits matissos a comentar.


• Aguantar les humiliacions i les agressions del marit per l’amor envers els fills.
Crec que en aquest cas hi ha una pèrdua de dignitat, però es fa, d'alguna manera, per una altra persona, i d'aquesta banda està guanyant dignitat, ja que ho fa pels seus fills. No crec que aquesta situació hagués de generar-se, ni crec que sigui aquesta la manera més correcta d'enfrontar-la, però no crec que sigui la que més dignitat li pot fer perdre.

• Enfrontar-se als maltractaments amb valentia.
Crec que aquest acte fa guanyar tota la dignitat a la persona que ho fa.

• Buscar ajuda sempre que calgui.
No per intentar solucionar les coses per nosaltres mateixos serem més dignes. Crec que és bo moltes vegades saber acceptar que necessitem ajuda.

• Ajornar la resolució dels problemes.
Crec que no té a veure amb la dignitat.

• Lluitar per tot el que considerem just.
Lluitar pels nostres drets o per allo que considerem just és una cosa necessaria si volem aconseguir un món millor, per tant crec que és un acte molt digne.

• Dependre d’una altra persona, afectivament, econòmicament o psicològi-
cament.
Depèn de la manera que es faci en el cas econòmic, però en general, són necessitats dels humans, i com he dit abans, hem de saber acceptar quan necessitem ajuda.

• Mostrar ganes de fer una feina ben feta.
Crec que no té a veure amb la dignitat.

• Tenir unes conviccions ètiques sòlides.
Crec que no té a veure amb la dignitat

• Utilitzar les persones per aconseguir els nostres objectius, com ara progressar a la feina.
Com en altres casos, s'hauria de veure la situació, però crec que això li treu la dignitat a una persona, sempre i quan ho faci de manera despiadada i sense dir-li a l'altra persona. Això sí, no m'enganyaré, si jo puc utilitzar a una persona i sense produïr-li cap mal, aconseguir una millora en la meva vida, ho faré.

Activitat 10 La por a l'altre o a l'Altre

"Allò que els éssers human estimen o odien no és pas l'essència de les coses o de les persones, sinó únicament el seu aspecte."

Crec, que molts cops, la gent acostuma a jutjar les coses només per la seva apariència. Això porta greus conseqüències. 
Des del punt en què el menjar que mengem dia a dia éstractat per tal que les mandarines siguin rodonetes i taronges en comptes de naturals, o els productes de brioxeria o precuinats que també semblen completament artificials per tal que els comprem abans que una altra cosa que pugui semblar una mica més lletja, i pot saber molt millor.
Això traspassa les persones, i és possible que molta gent jutgi a altres persones només per la seva apariència, sense saber absolutament res de la seva vida, o de quin pa estan fetes.
És possible que m'hagi passat algun cop, ja que sóc humà, i les coses m'entren primer per la vista. Tot i això, intento que no em passi massa, i que si la meva germana m'ha fet uns cupcakes de oreo, que tenen un aspecte una mica discutible, me'ls mengi abans de dir-li que semblen lletjos, i comprovi que estan boníssims.

Activitat 09 Les nostres pors i els nostres valors

Por a la mort

Crec que molts de nosaltres tenim por a la mort, o por a morir sent joves, tot i que no crec que massa joves siguin conscients que no només moren persones grans, sinó que també moren joves cada dia per accidents o per motius x. Jo ho sé, però no crec que en sigui conscient, i puc dir que tinc por a morir, però en el meu cas hi afegiria un matís, i és que tinc por a morir sense haver fet res important (que jo consideri important) a la meva vida.

Por al fracàs

Crec que també tenim por a ser fracassats, a viure sense "dignitat" o a no poder guanyar tots els diners que volem. A no tenir feina després d'anys i anys estudiant buscant la meta que ens havíem proposat i arribar a la fi i veure que no tot és tant bonic com ens ho havien pintat i acabar treballant a un Mercadona com a reponedor amb una carrera, dos màsters i tres idiomes.

Por al dolor

Crec que tenim molta por al dolor, perquè d'alguna manera, quan jo dic que li tinc por als taurons, no es que li tingui por a l'animal, sinó a les conseqüències que em pot originar, que poden ser por a la mort o por o por al dolor que ens pot fer una ferida generada per una aranya o un escorpí, o caure d'un precipici.

Por a la soledat
També tenim por a estar sols, o a morir sols, o a no trobar algú amb qui compartir les nostres vides. Tenim por a no tenir a qui explicar les nostres coses o els nostres problemes, i a no tenir qui ens pregunti què tal ha anat el dia quan arribem a casa.

Por a la tristesa
Tinc por, i crec que els altres també, a ser infeliços. Suposo que aquesta por va molt relacionada amb les altres ja que tant el fracàs, el dolor o la soledat ens faran estar tristos. I llavors és que potser, qualsevol por ens generarà tristesa, i per tant, potser la por a la tristesa és la por a les diferents pors que podem patir.

Por a no ser acceptat
Tenim por a no ser acceptats, a no tenir un grup o a no estar integrats a algun lloc. Tenim por a viure sols, a no trobar amb qui encaixem. Crec que està força relacionada amb la por a la soledat. I crec que està molt lligat a la última por.

Por a ser diferent
Hi ha joves, en els que crec no incluir-me, que tenen por a no ser diferents. Ja que creuen que si són diferents no estaran acceptats pel seu grup. Crec que aquesta por ja l'he superat d'alguna manera. Ja que per molt diferent que siguis, hi ha qui t'estima i aquestes persones t'acceptaran siguis com siguis i facis el que facis.

En el cartell de les virtuts i he posat a família i amics, perquè crec que és la gent que t'envolta qui et fa ser tal com ets, i són ells qui et donen la força que necessites quan vols tirar endavant. Sense la família ni els amics tampoc tindríem esperança, ni res. No tindríem les ganes de arribar a cap meta, ni gent per animar-nos quan estiguessim tristos.

Crec que els nostres amics i la nostra família són les nostres millors virtuts.

Activitat 08 La llibertat

Activitat 1

Crec que l'autor intenta dir que només si som lliures de les nostres accions i deixem de seguir l'instint que ens porta a fer accions "per sortir del pas" podrem arribar a ser feliços, ja que aquest sentiment pertany d'alguna manera a persones amb el cervell desenvolupat.
I crec que té raó, ja que ningú no podrà començar a viure (no parlant biològicament) si no comença a pensar per si mateix i a saber què és el que vol i com ho pot aconseguir.

Activitat 2

Si fos un presidiari m'agradaria arribar a conèixer a la gent a qui veig cada dia, tenir algú amb qui parlar i poder tenir amics dins de la presó a qui poder explicar què és el que em passa. També m'agradaria poder veure a les persones a qui estimo i no són dins la presó. M'agradaria poder dedicar un temps cada dia a escriure un bloc sobre alguna temàtica específica, i aprendre coses noves, moltes coses noves. Podria dedicar una estona cada dia a la lectura, a llegir als grans de la literatura i també els petits. I també m'agradaria tenir un temps per a mi, per poder pensar en què faig, en què m'agradaria fer, en el perquè de les coses...
Crec que dia a dia en faig alguna d'aquestes coses, tot i que no hi dedico tot el temps que m'agradaria, més que res perquè no tinc temps, o no consegueixo treure temps per fer aquestes coses. També m'agradaria saber una mica més de la gent amb qui estic cada dia, ja que sé molt poc d'algunes ersones amb qui em veig cada dia o fins i tot estic hores amb ells dins la mateixa sala.
Ho trobo curiós, però a l'hora crec que és normal. Ja que a la presó tindria tot el temps que estant "en llibertat" em falta, ja que he de fer altres coses que potser no m'agraden. o perquè són les obligacions que algú desconegut m'imposa.
Potser la manera més fàcil per viure intensament sigui cometre un assassinat, qui sap.

Activitat 3

Crec que si una persona "lliure" coneix les seves cadenes, ja es troba una passa més endevant de l'alliberament. Si creiem que som lliures, mai podrem alliberar-nos, perquè ni tan sols sabrem que podem fer-ho, o que ho hauríem de fer.
Crec que d'alguna manera no som lliures, ni mai podrem arribar a ser-ho, ja que tenim llaços que ens uneixen amb persones o coses. Ningú no podrà menjar patates a Europa si algú no les hagués portat fa segles. És a dir, totes les coses que toquem dia a dia tenen una causa que és al·liena a nosaltres, i per tant fa que això que es troba fora de nosaltres ens condiciona. Si vaig al bosc amb amics i vull jugar al futbol amb uns amics, probablement els arbres que fem servir de porteries tinguin mil històries a explicar.

Activitat 4

Crec que és possible que la nostra vida estigui marcada en molts aspectes com al mite de Sísif, però hi veig una solució prou senzilla. Si hi hagués una altra persona suportant la pedra per l'altre costat de la pendent de la muntanya segur que aquesta no cauria cap a l'altra banda. A vegades nosaltres sols no hi podem fer res, però si ens ajudem els uns els altres, o si tenim persones de suport podem arribar a sostenir la pedra al cim més alt. No cal suïcidar-se a no ser que estiguis sol a la Terra, i en aquest cas, has de tenir una vida ben trista o exageres massa...

Resum

“Ser libre no es hacer lo que a uno le dé la gana sino no estar obligado a hacer 
aquello a lo que los demás te obliguen”.

Aquest autor diu coses que m'han agradat molt. Però d'alguna manera crec que és difícil arribar a aquest punt de llibertat, ja que hi ha coses a les que estem obligats moralment.
Imaginem el cas en el que jo quedo amb un amic a les sis de la tarda a la porta del cafè Zurich. Ningú no em matarà si no hi vaig, però segurament el meu amic s'enfadi amb mi. Això vol dir que estic obligat a anar-hi o que el meu amic m'imposa aquest encontre?
D'una altra banda també penso que som lliures de fer que els altres ens obliguin a fer una cosa. Si acceptem una feina, d'alguna manera estem donant llibertat al nostre cap a obligar-nos a fer coses. I les haurem de fer, ja que si no ens acomiadarà de la feina, i no podrem menjar. Llavors potser ens obliguen a fer-nos posar obligacions, ja que tothom les té, tant el rei de Suècia com el treballador magrebí que fa pa al seu poble.

"Se puede mirar a través de múltiples lupas, pero las tres principales bajo mi
punto de vista son las siguientes: la libertad que los otros me dan a mí, la libertad
que doy a los que me rodean, y la libertad que me doy a mí misma."

Crec que aquest és un punt molt important, sobre tot els dos últims punts. Tothom sap de la llibertat que els altres ens donen des del punt en que els nostres pares ens diuen que no podem sortir un divendres per la nit o que un amic et diu que no li facis qualsevol cosa. En aquest últim cas, la nostra llibertat de tocar aquesta persona s'ha barrejat amb la de l'altre en decidir que no vol que la toquin. Ja que com diu l'autora, la nostra llibertat acaba on comença la de l'altre. I llavors crec que les dues primeres classes de llibertats es relacionen, ja que la llibertat que els altres em donen, per ells serà la llibertat que ells donen a qui els envolta.
M'ha causat curiositat la tercera llibertat, ja que mai hi havia pensat directament. És veritat que nosaltres ens donem llibertats a nosaltres mateixos. Ens donem llibertat per exemple, si estem treballant a fer una pausa, o si estem a dieta, a menjar alguna cosa. Però també ens treiem moltes llibertats a l'hora de posar-nos límits i pensar que no som capaços a fer alguna cosa. A partir d'ara intentaré controlar la llibertat que jo em dono a mi mateix, ja que d'alguna manera és la única llibertat que jo mateix em puc controlar.

Quant a l'article de Lola Mayo, crec que el nostre punt de vista de la llibertat va sempre relacionat amb la llibertat que tenim. Per nosaltres ara és una època en la que estem perdent moltes llibertats, per exemple, a l'article parla del dret a prendre la píldora del dia després, o el dret a l'abort. Crec que això ens fa pensar en el punt en que ens sentim lliures. És possible que una dona de l'Índia es senti lliure complaent el seu marit si pensa que altres dones són pobres i no són tan lliures com ella.
Això em fa pensar en si la llibertat és una cosa relativa. Podem dir que som molt lliures?

Conclusió

Intentaré donar voltes a aquest tema, ja que és un tema que m'he plantejat moltes vegades, mentre camino cap a l'escola per exemple o en els moments abans d'anar a dormir, però crec que a partir d'ara puc reflexionar en aquest tema des d'un altre punt de vista, que potser m'ajudarà a treure altres conclusions diferents a les que em surten ara.

Activitat 07 Seguim cercant...

Diuen que al nord de les illes Feroe, cada cop que neix un nen el seu avi patern (o si és nena la seva àvia materna) li regala un quadern amb una bonica portada amb una imatge o un dibuix del poble on ha nascut. Diuen que els nens tenen el quadern de color verd fosc, i les nenes el porten taronja llampant.
La Kathrin va nèixer el 2 de març a Viðareiði, un poble a la illa més septentrional de l'arxipièlag, a les Norðoyar, les illes del Nord. 
La seva àvia Lovisa Margareta li va regalar una bonica llibreta amb les pàgines color taronja, i amb una bonica portada que tenia una imatge del poble on la Kathrin havia nascut.

Els seus pares van guardar la llibreta fins que va tenir disset anys, llavors allà havia de començar a escriure-hi els seus dèficits. Cada cop que tingués algun sentiment negatiu hauria d'escriure'l a la llibreta. 
Durant aquell any va patir dues crisis d'ansietat, ocasionades per la seva parella, a la que finalment va deixar. Va patir durant 34 hores intensament.
Encadenat d'aquesta relació, va deixar de menjar, perquè deia que volia aprimar-se, i va començar a perdre quilos. No podríem dir que ja era prima abans de començar la seva estricta dieta que l'impedia menjar res, però tampoc no ho necessitava pas. Va acabar ingressada a l'hospital de Tórshavn, la capital de les illes, situada al centre de l'arxipèlag. 

Allà hi va conèixer moltes noies que patien el mateix problema que ella, i que també estaven en tractament psicològic i mèdic. La Lisbeth havia viscut sempre a Tórshavn, i desconeixia l'ús de la llibreta a la que veia com la Kathrin apuntava coses cada nit. Un dia, la Lisbeth va decidir-se a preguntar-li, li va fer una mica de cosa, ja que tot i ser companyes d'habitació no parlaven mai massa.
Quan la Lisbeth li va preguntar què era allò la Kathrin va tancar la llibreta i li va explicar la tradició que hi havia a les illes del nord. Llavors la Lisbeth va preguntar si tan trista estava que tot tan negre ho veia i havia d'apuntar coses a la llibreta totes les nits.
La Kathrin es va passar dos dies pensant sobre allò, i al tercer va demanar l'alta mèdica, li van donar amb la condició que tornés als dos mesos per fer-li un control i va acceptar. 
Va tornar a Viðareiði, on hi va viure feliç, i des d'aleshores no es va preocupar tant d'anotar els moments tristos o els seus dèficits, sinò que va marcar el centre de la llibreta i hi va dibuixar una careta feliç a la contraportada. Llavors va començar a apuntar els moments feliços per l'altra banda i es va proposar que tots els moments en què havia estat completament feliç superessin aquells en què havia estat trista o havia tingut dèficits.

Activitat 06 I jo, com camino?

Aquesta setmana l'activitat proposada és una activitat que podem trobar al llibre de text que ens formula unes preguntes després d'haver llegit dos textos.
El primer explica la història d'una noia que decideix quedar-se a viure amb el noi que ha conegut a Holanda, i abandonar el que era la seva vida anterior i els seus estudis.
El segon text narra els dubtes d'un noi que no sap com convidar a la noia que li agrada al cinema.
M'identificaria més amb la protagonista del primer text (text 3), per la claredat en la decisió, ja que crec que sóc una persona que triga bastant a decidir quelcom, ja que valoro els avantatges i els contres que pugui tenir la meva decisió, d'alguna manera crec que fins i tot arribo a pensar massa segons quines coses, però un cop he decidit el que sigui, ja sóc incapaç de fer marxa enrere, i segueixo endavant i sense penedir-me del que pugui haver fet. No m'identifico per això en la decisió que prèn, però sí en la manera de prendre-la, que crec que és allò a què es refereix la pregunta.
Crec que comportar-se com la protagonista del primer fa que sigui una persona decidida i segura, una persona que podrà fer el què es proposi amb tota la seguretat que li calgui. En canvi, no hi veig gaires avantatges a la manera de comportar-se de la persona del segon text. Això el convertirà en el contrari de la primera noia, és a dir, en un noi insegur que podrà fer poca cosa, ja que li mancarà seguretat, que crec que és una cosa molt important en la vida d'una persona.
Si la noia no pensa massa en les decisions que pren, segurament en farà de dolentes tant com pugui fer-ne de bones, i potser això perjudica la seva vida. Però sempre que siguin decisions raonades, no crec que això pugui tindre massa efectes negatius. En canvi, el comportament del noi pot dur-lo a perdre's moments màgics o perfectes, que d'aquesta manera, i sense seguretat mai podrà viure.
El comportament i la història d'aquest noi em recorda una cançó d'un grup que es diu Youngblood Hawke, anomenada We come running, que parla d'això mateix, explica que hi ha una festa (o això es dóna a entendre) i no s'atreveix a entrar, How could you ever let go, Headed for the open door tell me what you're waiting for, diu la lletra, és a dir, que com podria deixar escapar la oportunitat, i que dirigit a la porta oberta, què espera per entrar-hi. Tot i que després, diu també que el veu ballant, per allà on mai sabria que hi arribaria. És a dir, que si aquest noi s'hagués quedat dubtant a la porta si volia entrar-hi o no hi volia entrar, mai s'ho hagués passat bé, perquè estava dubtós i no sabia quina decisió prendre. Si visqués amb seguretat, hagués decidit entrar-hi o marxar-se, i podria haver viscut més intensament. Menys mal, que el protagonista de la cançó hi acaba entrant.
Fins ara no havia interpretat aquesta cançó d'aquesta manera, però ara m'ha vingut així al cap, suposo que deu tenir milers d'interpretacions, una per cada persona que l'ha escoltat, o en el meu cas, ja en té unes quantes d'interpretacions.





I aquí podem trobar la lletra traduïda al castellà:
Lyrics: Youngblood Hawke | We come running

Activitat 05 Com cuidem les dimensions personals?

L'activitat proposada consisteix a descriure les sis dimensions amb les meves pròpies paraules, i a posar exemples de com podem millorar cadascuna d'aquestes. Desenvoluparé l'activitat en forma de taula, ja que crec que ajudarà al millor enteniment d'aquesta.

Dimensió física: és aquella dimensió que tothom veu, i que és allà. La matèria del que som, el nostre cos...
Com podem millorar-la?

1. Alimentant-nos de manera equilibrada, per fer que el nostre cos estigui sa, i que com a mínim ens sentim còmodes físicament
2. Fent esport, ja que així fem que el nostre cos físic estigui en forma i en bon estat físic.
3. No drogant-nos, ja que si ens droguem, per exemple, prenem metanfetamines, estem perjudicant al nostre estat físic, ja que estem introduïnt unes substàncies perjudicials.
4. No bebent, ja que l'alcohol mata neurones, i ens fa perdre el control, i això no és bo pel nostre cos

Dimensió emocional: és aquella dimensió que afecta al nostre jo interior, a la manera com nosaltres ens mirem a nosaltres mateixos, i com actuem davant de cada situació.

Com podem millorar-la?

1. Prenent consciència de com som. Coneixent-nos a nosaltres mateixos, quines maneres de reaccionar tenim, per així poder controlant-nos quan ho necessitem.
2. Pujant la nostra autoestima. Si coneixem el nostre cos, i som conscients de les nostres coses bones i les nostres coses dolentes, podem aprendre a potencia les coses bones, i així podrem sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i encaixar les crítiques dels altres.
3. Provant de veure les coses des d'un punt de vista positiu. Si el meu gos mor,serà millor que afronti que ha mort, i que vegi com la vida continua. Seré conscient que ja no hi és, però no m'enfonsaré pensant que sense ell ja res no podrà ser igual.
4. Aprenent a regular les nostres emocions. Reprimir una emoció no és bo, però tampoc és, segons quina, deixar-la anar. Hem d'aprendre a controlar-nos a nosaltres mateixos. Podem, per exemple, aprendre a controlar la ràbia. Ens normal que a vegades ens enrabiem, però no hem de trencar tots els testos del balcó cada cop que passa alguna cosa.

Dimensió intel·lectual: és aquella dimensió que es troba "dins el nostre cervell". És el coneixement que té la gent, la seva saviesa, i la seva font de saber.

Com podem millorar-la?

1. És molt interessant enriquir vocabulari. Podem obrir cada dia el diccionari per una pàgina diferent, i aprendre una paraula que encara no coneguèssim. Si aprenem una paraula per dia, aconseguirem ampliar moltíssim el nostre vocabulari, i així enriquir-nos culturalment.
2. Cada dia hem d'aprendre una cosa nova, això està clar. A part d'aprendre vocabulari, també podem escoltar a la gent que ens envolta, o en el meu cas, prestar molta atenció a l'escola. Podem obtenir coneixement de totes parts, i si estem atents al món que ens envolta, aconseguirem treure'n tot el profit, escoltant, per exemple el que ens diu el nostre avi cada diumenge a l'hora de dinar, tot i que ho hagi repetit mil cops, segur que d'allò poden sortir mil preguntes que ens conduiran a aprofitar la font de coneixement que són els nostres avis.
3. Una altra manera d'aprendre coses noves pot ser llegir una pàgina de la Wikipedia cada dia abans d'anar a dormir, i així cada dia aprendrem sobre una cosa nova que abans no sabíem
4. Està clar, que per millorar la nostra dimensió intel·lectual, donat que no tinc cap malaltia a nivell cerebral, he de desenvolupar-lo cap a l'abast de més coneixement dia a dia. Però cap de les altres opcions per a millorar aquesta dimensió tindria sentit si no les entenguéssim, així que hem de procurar entendre-ho tot. A classe, aixecant la mà, si no ho entenem al diccionari, busquem la paraula que no hem entès a la definició, i d'aquesta manera ja n'haurem après dues, i a la Wikipedia podem anar a una altra pàgina, i redireccionant de pàgina en pàgina aconseguirem anar a dormir cada dia havent aprenent un munt de coses noves.

Dimensió de la natura: és aquella dimensió en la qual ens sentim a gust amb el que ens envolta i ho coneixem.

Com podem millorar-la?

1. La gent viatja moltíssim, però normalment viatja lluny, se'n va a conèixer món, i aquestes persones, quant més lluny viatgen, menys coneixen casa seva. Podria ser una bona activitat sortir a passejar, conèixer el barri, les botigues, saber quines han tancat, quines han obert...
2. Una activitat que m'agrada molt i en la qual em sento a gust amb la natura és sortir en bicicleta. Puc pujar fins a Collserola per la ronda verda, i recòrrer el camí de les Aigües, o anar fins a Badalona i seguir per la ruta de camins del Maresme fins a arribar a Mataró, i així coneixent allò que m'envolta.
3. La nostra natura de cada dia, és gaire bé pedra i ciment, em de sortir una mica de la ciutat si volem veure verd. Podriem intentar plantar verd  a casa nostra, un test amb uns geranis, o un amb llenties, per veure si creixen.
4. Podriem fer sortides al bosc, o al prat, a la platja (però de les de veritat, no de les de ciment al pam de sorra importada) o a un llac, a algun lloc natural, amb poques modificacions humanes, per sentir-nos a gust. Sempre que vaig a algun llac, o al riu del meu poble m'hi sento molt bé. Veig les muntanyes verdes, i el riu fluïnt i em quedo embobat pensant i reflexionant.

Dimensió social: és aquella dimensió on les persones ens relacionem entre nosaltres i en la nostra comunitat, poble o societat, dins un mateix món.

Com podem millorar-la?

1. Llegint les notícies al diari, o només els titulars ni que sigui, així podrem tenir una visió del món.
2. També podem comparar diaris, o veure les notícies a diversos canals de televisió, ja que mai no seran del tot objectius a l'hora d'oferir-nos l'actualitat.
3. Podem "socialitzar" una mica més amb el nostre entorn. Per exemple, si anem a una botiga a comprar el pa cada dia, podem provar a somriure a la caixera, o dir-li un "hola", "adéu" "gràcies, en comptes d'anar a pel pa sense parlar amb ningú més del necessari.
4. Podem intentar parlar amb gent amb que mai hem parlat, mostrar-nos més oberts. Si sempre em moc amb el mateix grup de persones, mai no podré optar a una altra mena de coneixement del que m'ofereix el meu grup. Socialitzant amb altra gent pots aprofitar el màxim d'ells, a més d'estar obert a conèixer més gent i moure't pel teu àmbit social.

Dimensió Trascendent: és aquella dimensió en la que hom pensa en allò superior, i es fa les preguntes claus sobre el seu origen, el seu futur...

Com podem millorar-la?

1. Reflexionant sobre qui som, d'on venim. Sobre les nostres emocions, la nostra naturalesa, el nostre físic. D'alguna manera, aquí podem utilitzar totes les altres dimensions per aconseguir una visió de conjunt.
2. Podem informar-nos sobre els pensaments dels grans filòsofs, sempre seran un bon punt de vista per a poder crear el nostre propi pensament a base de l'opinió de tots i dels diferents punts de vista que adopta cadascú.
3. A vegades, és avorrit parlar sempre del mateix amb els nostres amics. I amb aquells que són més íntims, podem parlar sobre temes més complicats. Sobre l'origen, sobre creences... D'aquesta manera, entre el que pensa l'un i el que pensa l'altre, podré adoptar nous punts de vista que m'ajudaran a progressar com a persona, amb un pensament racional.
4. Apuntant-me a un grup de l'estil de Cor Obert, on em puguin ajudar en els meus problemes, i m'ensenyin a veure la gent des d'un altre punt de vista. I per tenir un grup amb el que poder parlar de tot sense cap mena de tabús.

El primer vídeo, forma part del programa de Salvados de Jordi Èvole. És d'un programa que van emetre ara fa una setmana, però he vist aquest fragment per segona part. Crec que l'escola estava a Barcelona, a la zona de Ciutat Meridiana, que és una zona on ha afectat molt la crisi, tant en matèria de desnonaments com per l'atur.
Crec que en aquesta entrevista es respiren aires socials i emocionals. El primer, perquè per poder provocar la solidaritat d'algunes persones, primer, aquest sentiment els ha d'arribar. Si ells no senten pena, o es posen tristos al sentir que hi ha nens que no tenen que esmorzar, i que això no està passant a l'Àfrica, si no a unes poques parades de metro segurament no podrien fer cap acte en l'aire social. L'aire social es veu en quant la gent, les professores, els "padrins", comencen a prendre consciència de quina és la situació, i al veure que hi ha nens que necessiten menjar, o necessiten ajuda, els hi ofereixen. I llavors prenen cura d'ells ja sigui mitjançant organitzar activitats o fer donatius econòmics, que a l'hora, segurament faran sentir a tothom més feliç, tant a qui rep l'ajut, com a qui el dóna. I així tots dos milloraran el seu aire emocional, a l'hora que el nen que pot menjar, també millora el seu aire físic, ja que s'alimenta de manera sana, tot i que només sigui un cop al dia.
A continuació veig el vídeo de la Júlia, que forma part del mateix programa emès la setmana passada. El primer cop que el vaig veure em va xocar prou, però ara, al veure'l de nou, puc aprofundir en els detalls que s'expressen.
Crec que la Júlia, durant la seva vida ha conreat l'aire Trascendent, ja que per ella, el sentit de la vida era Déu, i per tant li va entregar la seva vida. Ha conreat l'aire físic, ja que sinó aquí no hi seria, ha conreat la dimensió emocional, ja que és una dona crítica amb molt de seny, que ha passat hores segurament pensant què hauria de fer en quins casos i coneixent-se, i també ha cultivat el seu aire intel·lectual, ja que coneix casos de desnonaments, i sap què passa al món. Més enllà, crec que l'aire que més ha desenvolupat és l'aire social, ja que és conscient del que l'envolta, i en comptes de ser una monja que està al seu convent i no surt al carrer, ha volgut sortir a fer coses pels altres i a dedicar la seva vida, no només a allò Trascendent, sinó també a allò social, als altres.
En conclusió, dir que crec, que en temps de crisi és quan la gent està més unida, i sota un govern que no cultiva ni aquest aire ni l'intel·lectual, més val estar units i ajudar-nos els uns als altres, ja que si no ens ajudem entre nosaltres, no vindrà cap ser sobrenatural a fer-ho.