Activitat 04 El desig i Viu el dia com si fos l'últim... o el primer

Crec que la primera part del curtmetratge té molta raó, ja que diu que l'home feliç estava trist perquè no tenia problemes ni tristors. I crec, que a una vida sense cap problema, no es pot arribar a ser feliç, ja que segons el meu punt de vista, la felicitat infinita no existeix, i per tant, necessitem moments tristos per poder apreciar els moments feliços. Ja que si tota la nostra vida fos felicitat, això es convertiria en una cosa normal, ser feliç seria la normalitat, i per tant necessitaríem ser més feliços per poder dir que ho som. Sempre podem veure-ho tot amb positivitat, i ser més feliços, i potser mai estem tristos, però d'alguna manera no estem sempre igual de feliços, ni sempre tenim el mateix tipus de felicitat.
En quant a la segona part, tenint en compte la entrevista i el curtmetratge, crec que els desitjos són  bons, perquè si no tinguéssim cap desig ni tinguéssim cap meta que batre, la vida seria molt avorrida. Crec que el prolema és al punt de vista, ja que els desitjos, sota el meu punt de vista, no han de ser obligatòriament materials, si no que poden ser metes que ens posem nosaltres a les nostres vides, desitjos que volem aconseguir amb el nostre esforç, i ens porten, inevitablement a tenir un altre repte que assolir.

A l'entrevista amb el filòsof i teòleg Francesc Torralba m'han cridat l'atenció les següents frases:

"El sentit de la vida es construeix. No es troba."

Crec que aquí l'autor té raó. Ja que com he dit en exercicis anteriors, el sentit de la vida es va trobant poc a poc, i fins i tot va canviant al llarg de la nostra vida sense que ens n'adonem.

"Ens dediquem a posposar els projectes: "Això ho faré quan em jubili, això ho faré quan tingui els fills grans, quan tingui la hipoteca pagada". No tens cap garantia d'estar viu aleshores. O que tinguis vitalitat per portar-ho a terme. Hem de donar sentit a la vida, però ara i aquí, a cada instant."

Crec que aquesta frase, d'alguna manera, resumeix la manera de pensar de molta gent. Creu que cada cosa té una edat per fer-se, que potser quedaria mal vist gronxar-se a un parc infantil amb trenta anys. Però crec que cadascú ha de fer el què li vingui de gust. I què potser vivim massa preocupats del que fan els altres, i del que els altres pensen de nosaltres.
Per un altra manera, aquesta frase també recull el pensament que tenim molts, de què avui no morirem. Què ja morirem quan siguem vells. Però hi ha nens petits que moren cada dia al nostre país. També moren cada dia adolescents, joves, i gent no tan jove. Podríem morir qualsevol d'aquests dies, o demà mateix podria sortir al carrer, tenir un accident i quedar-me tetraplègic per la resta de la meva vida. I llavors no podria tornar a gronxar-me mai. O viuria esperant el moment de poder fer allò que vaig posposar per quan fos gran.
Respecte a la bellesa crec que la meva vida n'està plagada, que cada minut que passa tinc alguna cosa bella a veure, a sentir, a escoltar o a llegir. Ara mateix escolto una cançó mentre faig aquest exercici. És una cançó que he escotat moltes vegades ja, però no per això no deixa de ser bellesa, ja que hi trobo nous matisos, i quan paro a pensar la canto amb alegria. No canto bé, però dins del meu cap em sona bonic, em sona a bellesa, i això m'alegra, i em treu de la rutina que podria ser haver de fer uns exercicis. I m'ajuda a viure amb més alegria i animar-me. També podria parlar de bellesa en el gest que ha fet una amiga quan hem estat parlant per telèfon fa poc. O el final de la pel·lícula que he vist després de dinar, o el dinar que he compartit amb la meva família aquest migdia. Sense anar a una definició pura de la bellesa, puc dir que la meva vida n'és plena.
Per finalitzar el meu exercici d'avui, he de parlar sobre com viure el dia a dia. No crec que hagi de viure cada dia com si fos el primer, ja que això seria tornar a començar cada dia de nou. També seria descobrir-ho tot amb il·lusió. Però al cap i a la fi, no seria això enganyar-se? D'alguna manera, si cada cop que em llevo vaig per la casa com si fos acabada de comprar, seria una mica d'imbècils, ja que tothom sap que ja porto uns quants anys vivint-hi. Seria com si m'emocionés cada cop que trobés un cotxe blau pel carrer. D'alguna manera, seria bo, seria trobar les "petites coses de la vida". Però no crec que fos capaç d'aguantar més d'una setmana intentant viure amb aquesta filosofia.
Crec que a la vida s'ha de viure cada dia, com si fos l'últim, com ja molta gent ha dit. I la millor part d'això, és que podria ser veritat, seria possible que aquell dia fos l'últim. Crec que aquesta frase amaga viure cada dia amb intensitat, i amb alegria, i també significa trobar les coses bones de tot, i viure feliç, perquè al cap i a la fi és molt millor. A més, què seríem si no tinguéssim l'experiència de tants anys acumulada? Si no tinguéssim a tots aquells amics que hem anat coneixent al llarg dels anys, o si no tinguéssim la relació especial que tenim amb cada persona del món que ha estat cultivada durant anys. Tornaríem a entrebancar-nos amb la mateixa pedra cada dia, sense errors dels quals aprendre. I sense la relació que tenim amb les persones.
El propòsit de viure, o el sentit de la vida, no crec que es trobi en una gran cosa, o una gran missió que hem, de fer per salvar l'Univers. Crec que el sentit de la vida es troba en el dia a dia. En poder dir que vivim cada dia intensament. I poder anar al llit cada dia tenint coses per explicar, i havent après coses noves, o havent compartit temps amb qui ens envolta, perquè d'una altra manera, la nostra vida no tindria cap sentit.

Activitat 03 El buscador de sentit

La pregunta pel sentit de la vida del protagonista del còmic comença en quant es desperta. És a dit, deixa de creure en tot el que li diuen, o el que li han fet creure i es comença a preguntar a ell mateix sobre qui és, què fa, quin és el seu sentit a la vida, cap a on va...
En la meva opinió, el contenidor de la pàgina 22 simbolitza totes les ordres que ens han estat donades, moltes contràries a la nostra voluntat o al nostre voler fer. En aquest cas, hi ha moltes fletxes que manen cap a on ha d'anar, i el contàiner seria on ha de deixar la seva joguina, per perdre la seva infància. I doncs, convertir-se en una persona manipulable, amb por per aprendre.
A dins del passadís es veu el que tothom hauria de seguir, totes les coses que hom hauria de fer, amb totes les ordres i indicacions (les fletxes) donades. De les quals no ens podem sortir (per això el filat espinós). En canvi a fora podem veure la realitat natural, el viure sense ordres a complir, i podent ser nosaltres mateixos, tenint lliure albir, i així podent prendre les nostres pròpies decisions en el nostre dia quotidià sense estar marcats per ningú, ni per la societat, ni per cap cap omnipotent.
A la primera vinyeta de la plana 25 podem veure l'ideal de felicitat que ens imposen des de que neixem. Ens diuen que em de treballar per poder tenir un bon sou, i així poder comprar un bon cotxe i una bona casa per poder cuidar a la teva família, i anar de vacances a l'estiu quan a la feina on treballes només per diners i sense devoció et deixi anar dues setmanes de vacances. Ens diu, que si fem tot això, serem útils per la societat, i serem realment feliços. Però no crec pas que tot el que hom necessita en la vida sigui un cotxe, una casa i altres possessions materials. La felicitat es troba en allò que cadascú desitja.
Comencem a despertar-nos quan veiem que hi ha altres maneres per viure, que no tothom ha de viure igual ni és feliç per les mateixes coses, ens comencem a despertar quan trobem que no som realment feliços fent allò que ens hauria de fer ser feliços, quan ens n'adonem, que els altres tampoc ho són, i quan veiem que un camí alternatiu és possible i que ningú no és més important que ningú.
Crec que he viscut una gran part de la meva vida amb els ulls tancats, i no crec que encara ara els tingui del tot oberts, és més, no crec que mai pugui arribar a tenir-los oberts del tot, o arribar a estar completament despert. Crec que és un procès, i jo, com a mínim ja l'he començat, i camino cap al despertar complert, i cap a poder estar dia a dia feliç amb mi mateix segons les meves pròpies conviccions. No crec que sigui cosa d'un dia despertar-se amb els ulls completament oberts i il·luminats. Però hem de caminar cap allò que volguem aconseguir.