Activitat 06 I jo, com camino?

Aquesta setmana l'activitat proposada és una activitat que podem trobar al llibre de text que ens formula unes preguntes després d'haver llegit dos textos.
El primer explica la història d'una noia que decideix quedar-se a viure amb el noi que ha conegut a Holanda, i abandonar el que era la seva vida anterior i els seus estudis.
El segon text narra els dubtes d'un noi que no sap com convidar a la noia que li agrada al cinema.
M'identificaria més amb la protagonista del primer text (text 3), per la claredat en la decisió, ja que crec que sóc una persona que triga bastant a decidir quelcom, ja que valoro els avantatges i els contres que pugui tenir la meva decisió, d'alguna manera crec que fins i tot arribo a pensar massa segons quines coses, però un cop he decidit el que sigui, ja sóc incapaç de fer marxa enrere, i segueixo endavant i sense penedir-me del que pugui haver fet. No m'identifico per això en la decisió que prèn, però sí en la manera de prendre-la, que crec que és allò a què es refereix la pregunta.
Crec que comportar-se com la protagonista del primer fa que sigui una persona decidida i segura, una persona que podrà fer el què es proposi amb tota la seguretat que li calgui. En canvi, no hi veig gaires avantatges a la manera de comportar-se de la persona del segon text. Això el convertirà en el contrari de la primera noia, és a dir, en un noi insegur que podrà fer poca cosa, ja que li mancarà seguretat, que crec que és una cosa molt important en la vida d'una persona.
Si la noia no pensa massa en les decisions que pren, segurament en farà de dolentes tant com pugui fer-ne de bones, i potser això perjudica la seva vida. Però sempre que siguin decisions raonades, no crec que això pugui tindre massa efectes negatius. En canvi, el comportament del noi pot dur-lo a perdre's moments màgics o perfectes, que d'aquesta manera, i sense seguretat mai podrà viure.
El comportament i la història d'aquest noi em recorda una cançó d'un grup que es diu Youngblood Hawke, anomenada We come running, que parla d'això mateix, explica que hi ha una festa (o això es dóna a entendre) i no s'atreveix a entrar, How could you ever let go, Headed for the open door tell me what you're waiting for, diu la lletra, és a dir, que com podria deixar escapar la oportunitat, i que dirigit a la porta oberta, què espera per entrar-hi. Tot i que després, diu també que el veu ballant, per allà on mai sabria que hi arribaria. És a dir, que si aquest noi s'hagués quedat dubtant a la porta si volia entrar-hi o no hi volia entrar, mai s'ho hagués passat bé, perquè estava dubtós i no sabia quina decisió prendre. Si visqués amb seguretat, hagués decidit entrar-hi o marxar-se, i podria haver viscut més intensament. Menys mal, que el protagonista de la cançó hi acaba entrant.
Fins ara no havia interpretat aquesta cançó d'aquesta manera, però ara m'ha vingut així al cap, suposo que deu tenir milers d'interpretacions, una per cada persona que l'ha escoltat, o en el meu cas, ja en té unes quantes d'interpretacions.





I aquí podem trobar la lletra traduïda al castellà:
Lyrics: Youngblood Hawke | We come running

Activitat 05 Com cuidem les dimensions personals?

L'activitat proposada consisteix a descriure les sis dimensions amb les meves pròpies paraules, i a posar exemples de com podem millorar cadascuna d'aquestes. Desenvoluparé l'activitat en forma de taula, ja que crec que ajudarà al millor enteniment d'aquesta.

Dimensió física: és aquella dimensió que tothom veu, i que és allà. La matèria del que som, el nostre cos...
Com podem millorar-la?

1. Alimentant-nos de manera equilibrada, per fer que el nostre cos estigui sa, i que com a mínim ens sentim còmodes físicament
2. Fent esport, ja que així fem que el nostre cos físic estigui en forma i en bon estat físic.
3. No drogant-nos, ja que si ens droguem, per exemple, prenem metanfetamines, estem perjudicant al nostre estat físic, ja que estem introduïnt unes substàncies perjudicials.
4. No bebent, ja que l'alcohol mata neurones, i ens fa perdre el control, i això no és bo pel nostre cos

Dimensió emocional: és aquella dimensió que afecta al nostre jo interior, a la manera com nosaltres ens mirem a nosaltres mateixos, i com actuem davant de cada situació.

Com podem millorar-la?

1. Prenent consciència de com som. Coneixent-nos a nosaltres mateixos, quines maneres de reaccionar tenim, per així poder controlant-nos quan ho necessitem.
2. Pujant la nostra autoestima. Si coneixem el nostre cos, i som conscients de les nostres coses bones i les nostres coses dolentes, podem aprendre a potencia les coses bones, i així podrem sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i encaixar les crítiques dels altres.
3. Provant de veure les coses des d'un punt de vista positiu. Si el meu gos mor,serà millor que afronti que ha mort, i que vegi com la vida continua. Seré conscient que ja no hi és, però no m'enfonsaré pensant que sense ell ja res no podrà ser igual.
4. Aprenent a regular les nostres emocions. Reprimir una emoció no és bo, però tampoc és, segons quina, deixar-la anar. Hem d'aprendre a controlar-nos a nosaltres mateixos. Podem, per exemple, aprendre a controlar la ràbia. Ens normal que a vegades ens enrabiem, però no hem de trencar tots els testos del balcó cada cop que passa alguna cosa.

Dimensió intel·lectual: és aquella dimensió que es troba "dins el nostre cervell". És el coneixement que té la gent, la seva saviesa, i la seva font de saber.

Com podem millorar-la?

1. És molt interessant enriquir vocabulari. Podem obrir cada dia el diccionari per una pàgina diferent, i aprendre una paraula que encara no coneguèssim. Si aprenem una paraula per dia, aconseguirem ampliar moltíssim el nostre vocabulari, i així enriquir-nos culturalment.
2. Cada dia hem d'aprendre una cosa nova, això està clar. A part d'aprendre vocabulari, també podem escoltar a la gent que ens envolta, o en el meu cas, prestar molta atenció a l'escola. Podem obtenir coneixement de totes parts, i si estem atents al món que ens envolta, aconseguirem treure'n tot el profit, escoltant, per exemple el que ens diu el nostre avi cada diumenge a l'hora de dinar, tot i que ho hagi repetit mil cops, segur que d'allò poden sortir mil preguntes que ens conduiran a aprofitar la font de coneixement que són els nostres avis.
3. Una altra manera d'aprendre coses noves pot ser llegir una pàgina de la Wikipedia cada dia abans d'anar a dormir, i així cada dia aprendrem sobre una cosa nova que abans no sabíem
4. Està clar, que per millorar la nostra dimensió intel·lectual, donat que no tinc cap malaltia a nivell cerebral, he de desenvolupar-lo cap a l'abast de més coneixement dia a dia. Però cap de les altres opcions per a millorar aquesta dimensió tindria sentit si no les entenguéssim, així que hem de procurar entendre-ho tot. A classe, aixecant la mà, si no ho entenem al diccionari, busquem la paraula que no hem entès a la definició, i d'aquesta manera ja n'haurem après dues, i a la Wikipedia podem anar a una altra pàgina, i redireccionant de pàgina en pàgina aconseguirem anar a dormir cada dia havent aprenent un munt de coses noves.

Dimensió de la natura: és aquella dimensió en la qual ens sentim a gust amb el que ens envolta i ho coneixem.

Com podem millorar-la?

1. La gent viatja moltíssim, però normalment viatja lluny, se'n va a conèixer món, i aquestes persones, quant més lluny viatgen, menys coneixen casa seva. Podria ser una bona activitat sortir a passejar, conèixer el barri, les botigues, saber quines han tancat, quines han obert...
2. Una activitat que m'agrada molt i en la qual em sento a gust amb la natura és sortir en bicicleta. Puc pujar fins a Collserola per la ronda verda, i recòrrer el camí de les Aigües, o anar fins a Badalona i seguir per la ruta de camins del Maresme fins a arribar a Mataró, i així coneixent allò que m'envolta.
3. La nostra natura de cada dia, és gaire bé pedra i ciment, em de sortir una mica de la ciutat si volem veure verd. Podriem intentar plantar verd  a casa nostra, un test amb uns geranis, o un amb llenties, per veure si creixen.
4. Podriem fer sortides al bosc, o al prat, a la platja (però de les de veritat, no de les de ciment al pam de sorra importada) o a un llac, a algun lloc natural, amb poques modificacions humanes, per sentir-nos a gust. Sempre que vaig a algun llac, o al riu del meu poble m'hi sento molt bé. Veig les muntanyes verdes, i el riu fluïnt i em quedo embobat pensant i reflexionant.

Dimensió social: és aquella dimensió on les persones ens relacionem entre nosaltres i en la nostra comunitat, poble o societat, dins un mateix món.

Com podem millorar-la?

1. Llegint les notícies al diari, o només els titulars ni que sigui, així podrem tenir una visió del món.
2. També podem comparar diaris, o veure les notícies a diversos canals de televisió, ja que mai no seran del tot objectius a l'hora d'oferir-nos l'actualitat.
3. Podem "socialitzar" una mica més amb el nostre entorn. Per exemple, si anem a una botiga a comprar el pa cada dia, podem provar a somriure a la caixera, o dir-li un "hola", "adéu" "gràcies, en comptes d'anar a pel pa sense parlar amb ningú més del necessari.
4. Podem intentar parlar amb gent amb que mai hem parlat, mostrar-nos més oberts. Si sempre em moc amb el mateix grup de persones, mai no podré optar a una altra mena de coneixement del que m'ofereix el meu grup. Socialitzant amb altra gent pots aprofitar el màxim d'ells, a més d'estar obert a conèixer més gent i moure't pel teu àmbit social.

Dimensió Trascendent: és aquella dimensió en la que hom pensa en allò superior, i es fa les preguntes claus sobre el seu origen, el seu futur...

Com podem millorar-la?

1. Reflexionant sobre qui som, d'on venim. Sobre les nostres emocions, la nostra naturalesa, el nostre físic. D'alguna manera, aquí podem utilitzar totes les altres dimensions per aconseguir una visió de conjunt.
2. Podem informar-nos sobre els pensaments dels grans filòsofs, sempre seran un bon punt de vista per a poder crear el nostre propi pensament a base de l'opinió de tots i dels diferents punts de vista que adopta cadascú.
3. A vegades, és avorrit parlar sempre del mateix amb els nostres amics. I amb aquells que són més íntims, podem parlar sobre temes més complicats. Sobre l'origen, sobre creences... D'aquesta manera, entre el que pensa l'un i el que pensa l'altre, podré adoptar nous punts de vista que m'ajudaran a progressar com a persona, amb un pensament racional.
4. Apuntant-me a un grup de l'estil de Cor Obert, on em puguin ajudar en els meus problemes, i m'ensenyin a veure la gent des d'un altre punt de vista. I per tenir un grup amb el que poder parlar de tot sense cap mena de tabús.

El primer vídeo, forma part del programa de Salvados de Jordi Èvole. És d'un programa que van emetre ara fa una setmana, però he vist aquest fragment per segona part. Crec que l'escola estava a Barcelona, a la zona de Ciutat Meridiana, que és una zona on ha afectat molt la crisi, tant en matèria de desnonaments com per l'atur.
Crec que en aquesta entrevista es respiren aires socials i emocionals. El primer, perquè per poder provocar la solidaritat d'algunes persones, primer, aquest sentiment els ha d'arribar. Si ells no senten pena, o es posen tristos al sentir que hi ha nens que no tenen que esmorzar, i que això no està passant a l'Àfrica, si no a unes poques parades de metro segurament no podrien fer cap acte en l'aire social. L'aire social es veu en quant la gent, les professores, els "padrins", comencen a prendre consciència de quina és la situació, i al veure que hi ha nens que necessiten menjar, o necessiten ajuda, els hi ofereixen. I llavors prenen cura d'ells ja sigui mitjançant organitzar activitats o fer donatius econòmics, que a l'hora, segurament faran sentir a tothom més feliç, tant a qui rep l'ajut, com a qui el dóna. I així tots dos milloraran el seu aire emocional, a l'hora que el nen que pot menjar, també millora el seu aire físic, ja que s'alimenta de manera sana, tot i que només sigui un cop al dia.
A continuació veig el vídeo de la Júlia, que forma part del mateix programa emès la setmana passada. El primer cop que el vaig veure em va xocar prou, però ara, al veure'l de nou, puc aprofundir en els detalls que s'expressen.
Crec que la Júlia, durant la seva vida ha conreat l'aire Trascendent, ja que per ella, el sentit de la vida era Déu, i per tant li va entregar la seva vida. Ha conreat l'aire físic, ja que sinó aquí no hi seria, ha conreat la dimensió emocional, ja que és una dona crítica amb molt de seny, que ha passat hores segurament pensant què hauria de fer en quins casos i coneixent-se, i també ha cultivat el seu aire intel·lectual, ja que coneix casos de desnonaments, i sap què passa al món. Més enllà, crec que l'aire que més ha desenvolupat és l'aire social, ja que és conscient del que l'envolta, i en comptes de ser una monja que està al seu convent i no surt al carrer, ha volgut sortir a fer coses pels altres i a dedicar la seva vida, no només a allò Trascendent, sinó també a allò social, als altres.
En conclusió, dir que crec, que en temps de crisi és quan la gent està més unida, i sota un govern que no cultiva ni aquest aire ni l'intel·lectual, més val estar units i ajudar-nos els uns als altres, ja que si no ens ajudem entre nosaltres, no vindrà cap ser sobrenatural a fer-ho.