5. De la llista següent, seleccioneu els valors que tinguin relació amb la dignitat humana.
Crec que tots aquests valors tenen a veure amb la dignitat humana, ja que tots aquests valors en el seu punt són necessaris per fer una persona digna.

6. Critiqueu la frase següent de Maquiavel des de la perspectiva de la dignitat:
Crec que el fi no justifica els mitjans sempre i quant hi hagi algun mal de pel mig, o s'interposi la dignitat d'una persona, ni la perjudiqui.

7. Per què hi ha programes del cor que atempten contra la dignitat humana? Segons la vostra 
opinió, quin dret vulneren?
Crec que aquests programes vulneren la dignitat de les persones i sobretot la seva privacitat i el dret que tenen a tenir una vida pròpia. Els hi prenen tot el dret a la intimitat. Tot i que també crec que dins de tot aixo hi ha una mica de teatre, i que no tot és tal i com ens ho fan veure i creure.

10. Escull les accions que et semblin més dignes.
En aquest cas em trobo en una situació semblant a la que m'ha originat l'activitat número 5, tot i això, crec que hi ha petits matissos a comentar.


• Aguantar les humiliacions i les agressions del marit per l’amor envers els fills.
Crec que en aquest cas hi ha una pèrdua de dignitat, però es fa, d'alguna manera, per una altra persona, i d'aquesta banda està guanyant dignitat, ja que ho fa pels seus fills. No crec que aquesta situació hagués de generar-se, ni crec que sigui aquesta la manera més correcta d'enfrontar-la, però no crec que sigui la que més dignitat li pot fer perdre.

• Enfrontar-se als maltractaments amb valentia.
Crec que aquest acte fa guanyar tota la dignitat a la persona que ho fa.

• Buscar ajuda sempre que calgui.
No per intentar solucionar les coses per nosaltres mateixos serem més dignes. Crec que és bo moltes vegades saber acceptar que necessitem ajuda.

• Ajornar la resolució dels problemes.
Crec que no té a veure amb la dignitat.

• Lluitar per tot el que considerem just.
Lluitar pels nostres drets o per allo que considerem just és una cosa necessaria si volem aconseguir un món millor, per tant crec que és un acte molt digne.

• Dependre d’una altra persona, afectivament, econòmicament o psicològi-
cament.
Depèn de la manera que es faci en el cas econòmic, però en general, són necessitats dels humans, i com he dit abans, hem de saber acceptar quan necessitem ajuda.

• Mostrar ganes de fer una feina ben feta.
Crec que no té a veure amb la dignitat.

• Tenir unes conviccions ètiques sòlides.
Crec que no té a veure amb la dignitat

• Utilitzar les persones per aconseguir els nostres objectius, com ara progressar a la feina.
Com en altres casos, s'hauria de veure la situació, però crec que això li treu la dignitat a una persona, sempre i quan ho faci de manera despiadada i sense dir-li a l'altra persona. Això sí, no m'enganyaré, si jo puc utilitzar a una persona i sense produïr-li cap mal, aconseguir una millora en la meva vida, ho faré.

Activitat 10 La por a l'altre o a l'Altre

"Allò que els éssers human estimen o odien no és pas l'essència de les coses o de les persones, sinó únicament el seu aspecte."

Crec, que molts cops, la gent acostuma a jutjar les coses només per la seva apariència. Això porta greus conseqüències. 
Des del punt en què el menjar que mengem dia a dia éstractat per tal que les mandarines siguin rodonetes i taronges en comptes de naturals, o els productes de brioxeria o precuinats que també semblen completament artificials per tal que els comprem abans que una altra cosa que pugui semblar una mica més lletja, i pot saber molt millor.
Això traspassa les persones, i és possible que molta gent jutgi a altres persones només per la seva apariència, sense saber absolutament res de la seva vida, o de quin pa estan fetes.
És possible que m'hagi passat algun cop, ja que sóc humà, i les coses m'entren primer per la vista. Tot i això, intento que no em passi massa, i que si la meva germana m'ha fet uns cupcakes de oreo, que tenen un aspecte una mica discutible, me'ls mengi abans de dir-li que semblen lletjos, i comprovi que estan boníssims.

Activitat 09 Les nostres pors i els nostres valors

Por a la mort

Crec que molts de nosaltres tenim por a la mort, o por a morir sent joves, tot i que no crec que massa joves siguin conscients que no només moren persones grans, sinó que també moren joves cada dia per accidents o per motius x. Jo ho sé, però no crec que en sigui conscient, i puc dir que tinc por a morir, però en el meu cas hi afegiria un matís, i és que tinc por a morir sense haver fet res important (que jo consideri important) a la meva vida.

Por al fracàs

Crec que també tenim por a ser fracassats, a viure sense "dignitat" o a no poder guanyar tots els diners que volem. A no tenir feina després d'anys i anys estudiant buscant la meta que ens havíem proposat i arribar a la fi i veure que no tot és tant bonic com ens ho havien pintat i acabar treballant a un Mercadona com a reponedor amb una carrera, dos màsters i tres idiomes.

Por al dolor

Crec que tenim molta por al dolor, perquè d'alguna manera, quan jo dic que li tinc por als taurons, no es que li tingui por a l'animal, sinó a les conseqüències que em pot originar, que poden ser por a la mort o por o por al dolor que ens pot fer una ferida generada per una aranya o un escorpí, o caure d'un precipici.

Por a la soledat
També tenim por a estar sols, o a morir sols, o a no trobar algú amb qui compartir les nostres vides. Tenim por a no tenir a qui explicar les nostres coses o els nostres problemes, i a no tenir qui ens pregunti què tal ha anat el dia quan arribem a casa.

Por a la tristesa
Tinc por, i crec que els altres també, a ser infeliços. Suposo que aquesta por va molt relacionada amb les altres ja que tant el fracàs, el dolor o la soledat ens faran estar tristos. I llavors és que potser, qualsevol por ens generarà tristesa, i per tant, potser la por a la tristesa és la por a les diferents pors que podem patir.

Por a no ser acceptat
Tenim por a no ser acceptats, a no tenir un grup o a no estar integrats a algun lloc. Tenim por a viure sols, a no trobar amb qui encaixem. Crec que està força relacionada amb la por a la soledat. I crec que està molt lligat a la última por.

Por a ser diferent
Hi ha joves, en els que crec no incluir-me, que tenen por a no ser diferents. Ja que creuen que si són diferents no estaran acceptats pel seu grup. Crec que aquesta por ja l'he superat d'alguna manera. Ja que per molt diferent que siguis, hi ha qui t'estima i aquestes persones t'acceptaran siguis com siguis i facis el que facis.

En el cartell de les virtuts i he posat a família i amics, perquè crec que és la gent que t'envolta qui et fa ser tal com ets, i són ells qui et donen la força que necessites quan vols tirar endavant. Sense la família ni els amics tampoc tindríem esperança, ni res. No tindríem les ganes de arribar a cap meta, ni gent per animar-nos quan estiguessim tristos.

Crec que els nostres amics i la nostra família són les nostres millors virtuts.

Activitat 08 La llibertat

Activitat 1

Crec que l'autor intenta dir que només si som lliures de les nostres accions i deixem de seguir l'instint que ens porta a fer accions "per sortir del pas" podrem arribar a ser feliços, ja que aquest sentiment pertany d'alguna manera a persones amb el cervell desenvolupat.
I crec que té raó, ja que ningú no podrà començar a viure (no parlant biològicament) si no comença a pensar per si mateix i a saber què és el que vol i com ho pot aconseguir.

Activitat 2

Si fos un presidiari m'agradaria arribar a conèixer a la gent a qui veig cada dia, tenir algú amb qui parlar i poder tenir amics dins de la presó a qui poder explicar què és el que em passa. També m'agradaria poder veure a les persones a qui estimo i no són dins la presó. M'agradaria poder dedicar un temps cada dia a escriure un bloc sobre alguna temàtica específica, i aprendre coses noves, moltes coses noves. Podria dedicar una estona cada dia a la lectura, a llegir als grans de la literatura i també els petits. I també m'agradaria tenir un temps per a mi, per poder pensar en què faig, en què m'agradaria fer, en el perquè de les coses...
Crec que dia a dia en faig alguna d'aquestes coses, tot i que no hi dedico tot el temps que m'agradaria, més que res perquè no tinc temps, o no consegueixo treure temps per fer aquestes coses. També m'agradaria saber una mica més de la gent amb qui estic cada dia, ja que sé molt poc d'algunes ersones amb qui em veig cada dia o fins i tot estic hores amb ells dins la mateixa sala.
Ho trobo curiós, però a l'hora crec que és normal. Ja que a la presó tindria tot el temps que estant "en llibertat" em falta, ja que he de fer altres coses que potser no m'agraden. o perquè són les obligacions que algú desconegut m'imposa.
Potser la manera més fàcil per viure intensament sigui cometre un assassinat, qui sap.

Activitat 3

Crec que si una persona "lliure" coneix les seves cadenes, ja es troba una passa més endevant de l'alliberament. Si creiem que som lliures, mai podrem alliberar-nos, perquè ni tan sols sabrem que podem fer-ho, o que ho hauríem de fer.
Crec que d'alguna manera no som lliures, ni mai podrem arribar a ser-ho, ja que tenim llaços que ens uneixen amb persones o coses. Ningú no podrà menjar patates a Europa si algú no les hagués portat fa segles. És a dir, totes les coses que toquem dia a dia tenen una causa que és al·liena a nosaltres, i per tant fa que això que es troba fora de nosaltres ens condiciona. Si vaig al bosc amb amics i vull jugar al futbol amb uns amics, probablement els arbres que fem servir de porteries tinguin mil històries a explicar.

Activitat 4

Crec que és possible que la nostra vida estigui marcada en molts aspectes com al mite de Sísif, però hi veig una solució prou senzilla. Si hi hagués una altra persona suportant la pedra per l'altre costat de la pendent de la muntanya segur que aquesta no cauria cap a l'altra banda. A vegades nosaltres sols no hi podem fer res, però si ens ajudem els uns els altres, o si tenim persones de suport podem arribar a sostenir la pedra al cim més alt. No cal suïcidar-se a no ser que estiguis sol a la Terra, i en aquest cas, has de tenir una vida ben trista o exageres massa...

Resum

“Ser libre no es hacer lo que a uno le dé la gana sino no estar obligado a hacer 
aquello a lo que los demás te obliguen”.

Aquest autor diu coses que m'han agradat molt. Però d'alguna manera crec que és difícil arribar a aquest punt de llibertat, ja que hi ha coses a les que estem obligats moralment.
Imaginem el cas en el que jo quedo amb un amic a les sis de la tarda a la porta del cafè Zurich. Ningú no em matarà si no hi vaig, però segurament el meu amic s'enfadi amb mi. Això vol dir que estic obligat a anar-hi o que el meu amic m'imposa aquest encontre?
D'una altra banda també penso que som lliures de fer que els altres ens obliguin a fer una cosa. Si acceptem una feina, d'alguna manera estem donant llibertat al nostre cap a obligar-nos a fer coses. I les haurem de fer, ja que si no ens acomiadarà de la feina, i no podrem menjar. Llavors potser ens obliguen a fer-nos posar obligacions, ja que tothom les té, tant el rei de Suècia com el treballador magrebí que fa pa al seu poble.

"Se puede mirar a través de múltiples lupas, pero las tres principales bajo mi
punto de vista son las siguientes: la libertad que los otros me dan a mí, la libertad
que doy a los que me rodean, y la libertad que me doy a mí misma."

Crec que aquest és un punt molt important, sobre tot els dos últims punts. Tothom sap de la llibertat que els altres ens donen des del punt en que els nostres pares ens diuen que no podem sortir un divendres per la nit o que un amic et diu que no li facis qualsevol cosa. En aquest últim cas, la nostra llibertat de tocar aquesta persona s'ha barrejat amb la de l'altre en decidir que no vol que la toquin. Ja que com diu l'autora, la nostra llibertat acaba on comença la de l'altre. I llavors crec que les dues primeres classes de llibertats es relacionen, ja que la llibertat que els altres em donen, per ells serà la llibertat que ells donen a qui els envolta.
M'ha causat curiositat la tercera llibertat, ja que mai hi havia pensat directament. És veritat que nosaltres ens donem llibertats a nosaltres mateixos. Ens donem llibertat per exemple, si estem treballant a fer una pausa, o si estem a dieta, a menjar alguna cosa. Però també ens treiem moltes llibertats a l'hora de posar-nos límits i pensar que no som capaços a fer alguna cosa. A partir d'ara intentaré controlar la llibertat que jo em dono a mi mateix, ja que d'alguna manera és la única llibertat que jo mateix em puc controlar.

Quant a l'article de Lola Mayo, crec que el nostre punt de vista de la llibertat va sempre relacionat amb la llibertat que tenim. Per nosaltres ara és una època en la que estem perdent moltes llibertats, per exemple, a l'article parla del dret a prendre la píldora del dia després, o el dret a l'abort. Crec que això ens fa pensar en el punt en que ens sentim lliures. És possible que una dona de l'Índia es senti lliure complaent el seu marit si pensa que altres dones són pobres i no són tan lliures com ella.
Això em fa pensar en si la llibertat és una cosa relativa. Podem dir que som molt lliures?

Conclusió

Intentaré donar voltes a aquest tema, ja que és un tema que m'he plantejat moltes vegades, mentre camino cap a l'escola per exemple o en els moments abans d'anar a dormir, però crec que a partir d'ara puc reflexionar en aquest tema des d'un altre punt de vista, que potser m'ajudarà a treure altres conclusions diferents a les que em surten ara.

Activitat 07 Seguim cercant...

Diuen que al nord de les illes Feroe, cada cop que neix un nen el seu avi patern (o si és nena la seva àvia materna) li regala un quadern amb una bonica portada amb una imatge o un dibuix del poble on ha nascut. Diuen que els nens tenen el quadern de color verd fosc, i les nenes el porten taronja llampant.
La Kathrin va nèixer el 2 de març a Viðareiði, un poble a la illa més septentrional de l'arxipièlag, a les Norðoyar, les illes del Nord. 
La seva àvia Lovisa Margareta li va regalar una bonica llibreta amb les pàgines color taronja, i amb una bonica portada que tenia una imatge del poble on la Kathrin havia nascut.

Els seus pares van guardar la llibreta fins que va tenir disset anys, llavors allà havia de començar a escriure-hi els seus dèficits. Cada cop que tingués algun sentiment negatiu hauria d'escriure'l a la llibreta. 
Durant aquell any va patir dues crisis d'ansietat, ocasionades per la seva parella, a la que finalment va deixar. Va patir durant 34 hores intensament.
Encadenat d'aquesta relació, va deixar de menjar, perquè deia que volia aprimar-se, i va començar a perdre quilos. No podríem dir que ja era prima abans de començar la seva estricta dieta que l'impedia menjar res, però tampoc no ho necessitava pas. Va acabar ingressada a l'hospital de Tórshavn, la capital de les illes, situada al centre de l'arxipèlag. 

Allà hi va conèixer moltes noies que patien el mateix problema que ella, i que també estaven en tractament psicològic i mèdic. La Lisbeth havia viscut sempre a Tórshavn, i desconeixia l'ús de la llibreta a la que veia com la Kathrin apuntava coses cada nit. Un dia, la Lisbeth va decidir-se a preguntar-li, li va fer una mica de cosa, ja que tot i ser companyes d'habitació no parlaven mai massa.
Quan la Lisbeth li va preguntar què era allò la Kathrin va tancar la llibreta i li va explicar la tradició que hi havia a les illes del nord. Llavors la Lisbeth va preguntar si tan trista estava que tot tan negre ho veia i havia d'apuntar coses a la llibreta totes les nits.
La Kathrin es va passar dos dies pensant sobre allò, i al tercer va demanar l'alta mèdica, li van donar amb la condició que tornés als dos mesos per fer-li un control i va acceptar. 
Va tornar a Viðareiði, on hi va viure feliç, i des d'aleshores no es va preocupar tant d'anotar els moments tristos o els seus dèficits, sinò que va marcar el centre de la llibreta i hi va dibuixar una careta feliç a la contraportada. Llavors va començar a apuntar els moments feliços per l'altra banda i es va proposar que tots els moments en què havia estat completament feliç superessin aquells en què havia estat trista o havia tingut dèficits.