Activitat 07 Seguim cercant...

Diuen que al nord de les illes Feroe, cada cop que neix un nen el seu avi patern (o si és nena la seva àvia materna) li regala un quadern amb una bonica portada amb una imatge o un dibuix del poble on ha nascut. Diuen que els nens tenen el quadern de color verd fosc, i les nenes el porten taronja llampant.
La Kathrin va nèixer el 2 de març a Viðareiði, un poble a la illa més septentrional de l'arxipièlag, a les Norðoyar, les illes del Nord. 
La seva àvia Lovisa Margareta li va regalar una bonica llibreta amb les pàgines color taronja, i amb una bonica portada que tenia una imatge del poble on la Kathrin havia nascut.

Els seus pares van guardar la llibreta fins que va tenir disset anys, llavors allà havia de començar a escriure-hi els seus dèficits. Cada cop que tingués algun sentiment negatiu hauria d'escriure'l a la llibreta. 
Durant aquell any va patir dues crisis d'ansietat, ocasionades per la seva parella, a la que finalment va deixar. Va patir durant 34 hores intensament.
Encadenat d'aquesta relació, va deixar de menjar, perquè deia que volia aprimar-se, i va començar a perdre quilos. No podríem dir que ja era prima abans de començar la seva estricta dieta que l'impedia menjar res, però tampoc no ho necessitava pas. Va acabar ingressada a l'hospital de Tórshavn, la capital de les illes, situada al centre de l'arxipèlag. 

Allà hi va conèixer moltes noies que patien el mateix problema que ella, i que també estaven en tractament psicològic i mèdic. La Lisbeth havia viscut sempre a Tórshavn, i desconeixia l'ús de la llibreta a la que veia com la Kathrin apuntava coses cada nit. Un dia, la Lisbeth va decidir-se a preguntar-li, li va fer una mica de cosa, ja que tot i ser companyes d'habitació no parlaven mai massa.
Quan la Lisbeth li va preguntar què era allò la Kathrin va tancar la llibreta i li va explicar la tradició que hi havia a les illes del nord. Llavors la Lisbeth va preguntar si tan trista estava que tot tan negre ho veia i havia d'apuntar coses a la llibreta totes les nits.
La Kathrin es va passar dos dies pensant sobre allò, i al tercer va demanar l'alta mèdica, li van donar amb la condició que tornés als dos mesos per fer-li un control i va acceptar. 
Va tornar a Viðareiði, on hi va viure feliç, i des d'aleshores no es va preocupar tant d'anotar els moments tristos o els seus dèficits, sinò que va marcar el centre de la llibreta i hi va dibuixar una careta feliç a la contraportada. Llavors va començar a apuntar els moments feliços per l'altra banda i es va proposar que tots els moments en què havia estat completament feliç superessin aquells en què havia estat trista o havia tingut dèficits.