Activitat 08 La llibertat

Activitat 1

Crec que l'autor intenta dir que només si som lliures de les nostres accions i deixem de seguir l'instint que ens porta a fer accions "per sortir del pas" podrem arribar a ser feliços, ja que aquest sentiment pertany d'alguna manera a persones amb el cervell desenvolupat.
I crec que té raó, ja que ningú no podrà començar a viure (no parlant biològicament) si no comença a pensar per si mateix i a saber què és el que vol i com ho pot aconseguir.

Activitat 2

Si fos un presidiari m'agradaria arribar a conèixer a la gent a qui veig cada dia, tenir algú amb qui parlar i poder tenir amics dins de la presó a qui poder explicar què és el que em passa. També m'agradaria poder veure a les persones a qui estimo i no són dins la presó. M'agradaria poder dedicar un temps cada dia a escriure un bloc sobre alguna temàtica específica, i aprendre coses noves, moltes coses noves. Podria dedicar una estona cada dia a la lectura, a llegir als grans de la literatura i també els petits. I també m'agradaria tenir un temps per a mi, per poder pensar en què faig, en què m'agradaria fer, en el perquè de les coses...
Crec que dia a dia en faig alguna d'aquestes coses, tot i que no hi dedico tot el temps que m'agradaria, més que res perquè no tinc temps, o no consegueixo treure temps per fer aquestes coses. També m'agradaria saber una mica més de la gent amb qui estic cada dia, ja que sé molt poc d'algunes ersones amb qui em veig cada dia o fins i tot estic hores amb ells dins la mateixa sala.
Ho trobo curiós, però a l'hora crec que és normal. Ja que a la presó tindria tot el temps que estant "en llibertat" em falta, ja que he de fer altres coses que potser no m'agraden. o perquè són les obligacions que algú desconegut m'imposa.
Potser la manera més fàcil per viure intensament sigui cometre un assassinat, qui sap.

Activitat 3

Crec que si una persona "lliure" coneix les seves cadenes, ja es troba una passa més endevant de l'alliberament. Si creiem que som lliures, mai podrem alliberar-nos, perquè ni tan sols sabrem que podem fer-ho, o que ho hauríem de fer.
Crec que d'alguna manera no som lliures, ni mai podrem arribar a ser-ho, ja que tenim llaços que ens uneixen amb persones o coses. Ningú no podrà menjar patates a Europa si algú no les hagués portat fa segles. És a dir, totes les coses que toquem dia a dia tenen una causa que és al·liena a nosaltres, i per tant fa que això que es troba fora de nosaltres ens condiciona. Si vaig al bosc amb amics i vull jugar al futbol amb uns amics, probablement els arbres que fem servir de porteries tinguin mil històries a explicar.

Activitat 4

Crec que és possible que la nostra vida estigui marcada en molts aspectes com al mite de Sísif, però hi veig una solució prou senzilla. Si hi hagués una altra persona suportant la pedra per l'altre costat de la pendent de la muntanya segur que aquesta no cauria cap a l'altra banda. A vegades nosaltres sols no hi podem fer res, però si ens ajudem els uns els altres, o si tenim persones de suport podem arribar a sostenir la pedra al cim més alt. No cal suïcidar-se a no ser que estiguis sol a la Terra, i en aquest cas, has de tenir una vida ben trista o exageres massa...

Resum

“Ser libre no es hacer lo que a uno le dé la gana sino no estar obligado a hacer 
aquello a lo que los demás te obliguen”.

Aquest autor diu coses que m'han agradat molt. Però d'alguna manera crec que és difícil arribar a aquest punt de llibertat, ja que hi ha coses a les que estem obligats moralment.
Imaginem el cas en el que jo quedo amb un amic a les sis de la tarda a la porta del cafè Zurich. Ningú no em matarà si no hi vaig, però segurament el meu amic s'enfadi amb mi. Això vol dir que estic obligat a anar-hi o que el meu amic m'imposa aquest encontre?
D'una altra banda també penso que som lliures de fer que els altres ens obliguin a fer una cosa. Si acceptem una feina, d'alguna manera estem donant llibertat al nostre cap a obligar-nos a fer coses. I les haurem de fer, ja que si no ens acomiadarà de la feina, i no podrem menjar. Llavors potser ens obliguen a fer-nos posar obligacions, ja que tothom les té, tant el rei de Suècia com el treballador magrebí que fa pa al seu poble.

"Se puede mirar a través de múltiples lupas, pero las tres principales bajo mi
punto de vista son las siguientes: la libertad que los otros me dan a mí, la libertad
que doy a los que me rodean, y la libertad que me doy a mí misma."

Crec que aquest és un punt molt important, sobre tot els dos últims punts. Tothom sap de la llibertat que els altres ens donen des del punt en que els nostres pares ens diuen que no podem sortir un divendres per la nit o que un amic et diu que no li facis qualsevol cosa. En aquest últim cas, la nostra llibertat de tocar aquesta persona s'ha barrejat amb la de l'altre en decidir que no vol que la toquin. Ja que com diu l'autora, la nostra llibertat acaba on comença la de l'altre. I llavors crec que les dues primeres classes de llibertats es relacionen, ja que la llibertat que els altres em donen, per ells serà la llibertat que ells donen a qui els envolta.
M'ha causat curiositat la tercera llibertat, ja que mai hi havia pensat directament. És veritat que nosaltres ens donem llibertats a nosaltres mateixos. Ens donem llibertat per exemple, si estem treballant a fer una pausa, o si estem a dieta, a menjar alguna cosa. Però també ens treiem moltes llibertats a l'hora de posar-nos límits i pensar que no som capaços a fer alguna cosa. A partir d'ara intentaré controlar la llibertat que jo em dono a mi mateix, ja que d'alguna manera és la única llibertat que jo mateix em puc controlar.

Quant a l'article de Lola Mayo, crec que el nostre punt de vista de la llibertat va sempre relacionat amb la llibertat que tenim. Per nosaltres ara és una època en la que estem perdent moltes llibertats, per exemple, a l'article parla del dret a prendre la píldora del dia després, o el dret a l'abort. Crec que això ens fa pensar en el punt en que ens sentim lliures. És possible que una dona de l'Índia es senti lliure complaent el seu marit si pensa que altres dones són pobres i no són tan lliures com ella.
Això em fa pensar en si la llibertat és una cosa relativa. Podem dir que som molt lliures?

Conclusió

Intentaré donar voltes a aquest tema, ja que és un tema que m'he plantejat moltes vegades, mentre camino cap a l'escola per exemple o en els moments abans d'anar a dormir, però crec que a partir d'ara puc reflexionar en aquest tema des d'un altre punt de vista, que potser m'ajudarà a treure altres conclusions diferents a les que em surten ara.