Activitat 02 El meu jo

No puc contestar les preguntes en les condicions donades, ja que sóc d'aquells qui pensen que només quan et veus en la mateixa situació pots actuar o pensar d'aquella manera, i que mai podria imaginar com actuaria en determinada situació no vivida.
Sincerament, crec que la meva infància encara no ha acabat. No podré dir que aquesta hagi acabat mentre encara senti que tinc una part infantil, o una part que encara vol anar corrent a un gronxador en quant en veu un. Durant la meva infància he admirat molt a les persones intel·ligents i poderoses, potser ara sento que això canvia en quant començo a admirar les persones segons les seves idees o formes de pensar, o segons la seva manera de reaccionar davant els problemes i de viure.
Crec que els moments més importants de la meva vida han estat moments amb sentiments extrems. Extrema felicitat, eufòria, o extrema tristesa o pura ràbia. He tingut molts moments alegres a la meva vida, crec que han estat els moments on m'he sentit còmode, i són els moments que he compartit amb els meus amics, familiars o companys. En canvi crec que els moments més tristos han estat aquells en els que m'he sentit perdut, sol i sense cap objectiu a la vida, moments en que no he sapigut que fer ni com continuar.
Ara mateix crec que no trobaria cap paraula per poder definir-me d'una manera profunda. Físicament és molt més fàcil, ¿no? Però crec que estic intentant conèixer-me per dins, estic intentant buscar el meu jo, i espero que algun dia l'hagi trobat, i pugui mirar aquesta entrada del bloc i sentir-me realitzat per haver trobat qui sóc i qui vull ser.
Ara mateix crec que el meu sentit de la vida es troba en estar amb els meus familiars i amics, cumplir les meves obligacions i gaudir dels meus deures. Poc a poc podré veure un sentit més clar o definit a mida que vagi creixent, suposo, i poc a poc, li aniré donant a la meva vida el sentit que li vulgui donar, ja que sóc jo mateix qui li donarà sentit a la meva vida i sóc jo qui a base de la meva experiència m'aniré construïnt com a persona.
Crec que val la pena viure, Tot i que a vegades ho veiem tot fosc, o fins i tot negre, sempre hi ha una llum al final del túnel. La gent que creu que no val la pena viure és aquella la vida de les quals no val res, ja que si no es valoren a si mateixos mai podran fer-se valorar per altres. Víctor.

Activitat 01 Presentació Personal

Em dic Víctor i tinc 16 anys. He començat el curs amb il·lusió, ja que crec que és un curs important que m'he de prendre amb seriositat. Espero aprendre molt durant aquest curs i agafar hàbits d'estudi que em portin cap a millor.
Aquest any crec que sembraré indiferència, i d'aquesta manera proclamar la meva llibertat com a ésser humà que camina cap a la seva pròpia independència fora dels comentaris i dels punts de vista de qui crec que no em mostra respecte o de qui no és al meu costat quan el necessito. 
Espero recollir comprensió dels qui m'envolten i ajut, a la vegada que consells i pensaments que m'ajudin a percebre el món de maneres diferents i des diferents punts de vista que em facin tenir una visió més àmplia del món i m'ajudin a millorar com a persona.

Víctor.

Animal - Miike Snow

Primer de tot dir que he preferit posar el videoclip original de la cançó ja que crec que aquest reflecteix la manera d'interpretar la lletrade la cançó, i he cregut que seria millor posar el vídeo que no un vídeo on surtís la lletra de la cançó.En la meva opinió aquesta cançó parla de la naturalesa de les persones. Comença parlant de que té un forat al seu interior, que primer estava ple de foscor, després el va intentar omplir de diners però veia que sempre en necessitaria més, i a continuació expressa que l'haurà d'omplir amb alguna cosa algun cop.Per a mi, d'una manera més profunda, aquesta cançó ens diu que dóna igual de què ens vestim o què intentem semblar, ja que al fons tots som animals, i som iguals. També em diu que les aparences enganyen, que mai pots saber qui hi ha sota aquell vestit o sota aquella disefressa. Tot seguint aquesta reflexió ens porta a la pregunta: Are you free or are you tied up?" que em fa pensar sobre la vertadera llibertat. Som realment lliures o estem cordats a alguna cosa? Som esclaus de la nostra imatge i l'hem d'oferir així mentre nosaltres sabem que en realitat no som així i tenim por al que puguin pensar els altres? Ens hem d'amagar de tal com som? Realment, crec que a la gent li importa massa la opinió dels altres, quan la opinió que ens hauria d'importar és només la de qui ens envolta, que ens estimarà siguem de la manera que siguem, jueus, negres o bipolars, i si no ho fan, és que no mereixen ser al nostre costat.El grup suec Miike Snow és un grup que gairebé sempre surt amb màscares quan fa concerts o deixa veure poc la cara, ja que vol que es valori no per la seva estètica o per la seva manera de vestir, si no per la música que fan, no com altres grups que podria venir a ser gairebé tot el contrari. Crec que aquesta cançó defensa la llibertat, i ens diu que podem ser forts, que tothom pot ser-ho, perquè al fons de tot, només som animals, i mai deixarem de comportar-nos com a tal.

Lletra: 

There was a time when my world was filled with darkness,darkness,darkness
And I stopped dreaming now
I'm supposed to fill it up with something,something ,something
In your eyes I see the eyes of somebody i knew before,long,long,long ago
But I'm still trying to make my mind up
Am I free or am I tied up?

I change shapes just to hide in this place but I'm still,I'm still an animal
Nobody knows it but me when I slip,yeah I slip
I'm still an animal

There is a hole and I tried to fill up with money,money ,money
But it gets bigger to your hopes is always running,running,running

In your eyes I see the eyes of somebody of who could be strong
Tell me if I'm wrong
And now I'm pulling your disguise up
Or you free or are you tied up?

I change shapes just to hide in this place
But I'm still I'm still an animal
Nobody knows it but me when I slip
I'm still an animal