Activitat 06 I jo, com camino?

Aquesta setmana l'activitat proposada és una activitat que podem trobar al llibre de text que ens formula unes preguntes després d'haver llegit dos textos.
El primer explica la història d'una noia que decideix quedar-se a viure amb el noi que ha conegut a Holanda, i abandonar el que era la seva vida anterior i els seus estudis.
El segon text narra els dubtes d'un noi que no sap com convidar a la noia que li agrada al cinema.
M'identificaria més amb la protagonista del primer text (text 3), per la claredat en la decisió, ja que crec que sóc una persona que triga bastant a decidir quelcom, ja que valoro els avantatges i els contres que pugui tenir la meva decisió, d'alguna manera crec que fins i tot arribo a pensar massa segons quines coses, però un cop he decidit el que sigui, ja sóc incapaç de fer marxa enrere, i segueixo endavant i sense penedir-me del que pugui haver fet. No m'identifico per això en la decisió que prèn, però sí en la manera de prendre-la, que crec que és allò a què es refereix la pregunta.
Crec que comportar-se com la protagonista del primer fa que sigui una persona decidida i segura, una persona que podrà fer el què es proposi amb tota la seguretat que li calgui. En canvi, no hi veig gaires avantatges a la manera de comportar-se de la persona del segon text. Això el convertirà en el contrari de la primera noia, és a dir, en un noi insegur que podrà fer poca cosa, ja que li mancarà seguretat, que crec que és una cosa molt important en la vida d'una persona.
Si la noia no pensa massa en les decisions que pren, segurament en farà de dolentes tant com pugui fer-ne de bones, i potser això perjudica la seva vida. Però sempre que siguin decisions raonades, no crec que això pugui tindre massa efectes negatius. En canvi, el comportament del noi pot dur-lo a perdre's moments màgics o perfectes, que d'aquesta manera, i sense seguretat mai podrà viure.
El comportament i la història d'aquest noi em recorda una cançó d'un grup que es diu Youngblood Hawke, anomenada We come running, que parla d'això mateix, explica que hi ha una festa (o això es dóna a entendre) i no s'atreveix a entrar, How could you ever let go, Headed for the open door tell me what you're waiting for, diu la lletra, és a dir, que com podria deixar escapar la oportunitat, i que dirigit a la porta oberta, què espera per entrar-hi. Tot i que després, diu també que el veu ballant, per allà on mai sabria que hi arribaria. És a dir, que si aquest noi s'hagués quedat dubtant a la porta si volia entrar-hi o no hi volia entrar, mai s'ho hagués passat bé, perquè estava dubtós i no sabia quina decisió prendre. Si visqués amb seguretat, hagués decidit entrar-hi o marxar-se, i podria haver viscut més intensament. Menys mal, que el protagonista de la cançó hi acaba entrant.
Fins ara no havia interpretat aquesta cançó d'aquesta manera, però ara m'ha vingut així al cap, suposo que deu tenir milers d'interpretacions, una per cada persona que l'ha escoltat, o en el meu cas, ja en té unes quantes d'interpretacions.





I aquí podem trobar la lletra traduïda al castellà:
Lyrics: Youngblood Hawke | We come running

Activitat 05 Com cuidem les dimensions personals?

L'activitat proposada consisteix a descriure les sis dimensions amb les meves pròpies paraules, i a posar exemples de com podem millorar cadascuna d'aquestes. Desenvoluparé l'activitat en forma de taula, ja que crec que ajudarà al millor enteniment d'aquesta.

Dimensió física: és aquella dimensió que tothom veu, i que és allà. La matèria del que som, el nostre cos...
Com podem millorar-la?

1. Alimentant-nos de manera equilibrada, per fer que el nostre cos estigui sa, i que com a mínim ens sentim còmodes físicament
2. Fent esport, ja que així fem que el nostre cos físic estigui en forma i en bon estat físic.
3. No drogant-nos, ja que si ens droguem, per exemple, prenem metanfetamines, estem perjudicant al nostre estat físic, ja que estem introduïnt unes substàncies perjudicials.
4. No bebent, ja que l'alcohol mata neurones, i ens fa perdre el control, i això no és bo pel nostre cos

Dimensió emocional: és aquella dimensió que afecta al nostre jo interior, a la manera com nosaltres ens mirem a nosaltres mateixos, i com actuem davant de cada situació.

Com podem millorar-la?

1. Prenent consciència de com som. Coneixent-nos a nosaltres mateixos, quines maneres de reaccionar tenim, per així poder controlant-nos quan ho necessitem.
2. Pujant la nostra autoestima. Si coneixem el nostre cos, i som conscients de les nostres coses bones i les nostres coses dolentes, podem aprendre a potencia les coses bones, i així podrem sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i encaixar les crítiques dels altres.
3. Provant de veure les coses des d'un punt de vista positiu. Si el meu gos mor,serà millor que afronti que ha mort, i que vegi com la vida continua. Seré conscient que ja no hi és, però no m'enfonsaré pensant que sense ell ja res no podrà ser igual.
4. Aprenent a regular les nostres emocions. Reprimir una emoció no és bo, però tampoc és, segons quina, deixar-la anar. Hem d'aprendre a controlar-nos a nosaltres mateixos. Podem, per exemple, aprendre a controlar la ràbia. Ens normal que a vegades ens enrabiem, però no hem de trencar tots els testos del balcó cada cop que passa alguna cosa.

Dimensió intel·lectual: és aquella dimensió que es troba "dins el nostre cervell". És el coneixement que té la gent, la seva saviesa, i la seva font de saber.

Com podem millorar-la?

1. És molt interessant enriquir vocabulari. Podem obrir cada dia el diccionari per una pàgina diferent, i aprendre una paraula que encara no coneguèssim. Si aprenem una paraula per dia, aconseguirem ampliar moltíssim el nostre vocabulari, i així enriquir-nos culturalment.
2. Cada dia hem d'aprendre una cosa nova, això està clar. A part d'aprendre vocabulari, també podem escoltar a la gent que ens envolta, o en el meu cas, prestar molta atenció a l'escola. Podem obtenir coneixement de totes parts, i si estem atents al món que ens envolta, aconseguirem treure'n tot el profit, escoltant, per exemple el que ens diu el nostre avi cada diumenge a l'hora de dinar, tot i que ho hagi repetit mil cops, segur que d'allò poden sortir mil preguntes que ens conduiran a aprofitar la font de coneixement que són els nostres avis.
3. Una altra manera d'aprendre coses noves pot ser llegir una pàgina de la Wikipedia cada dia abans d'anar a dormir, i així cada dia aprendrem sobre una cosa nova que abans no sabíem
4. Està clar, que per millorar la nostra dimensió intel·lectual, donat que no tinc cap malaltia a nivell cerebral, he de desenvolupar-lo cap a l'abast de més coneixement dia a dia. Però cap de les altres opcions per a millorar aquesta dimensió tindria sentit si no les entenguéssim, així que hem de procurar entendre-ho tot. A classe, aixecant la mà, si no ho entenem al diccionari, busquem la paraula que no hem entès a la definició, i d'aquesta manera ja n'haurem après dues, i a la Wikipedia podem anar a una altra pàgina, i redireccionant de pàgina en pàgina aconseguirem anar a dormir cada dia havent aprenent un munt de coses noves.

Dimensió de la natura: és aquella dimensió en la qual ens sentim a gust amb el que ens envolta i ho coneixem.

Com podem millorar-la?

1. La gent viatja moltíssim, però normalment viatja lluny, se'n va a conèixer món, i aquestes persones, quant més lluny viatgen, menys coneixen casa seva. Podria ser una bona activitat sortir a passejar, conèixer el barri, les botigues, saber quines han tancat, quines han obert...
2. Una activitat que m'agrada molt i en la qual em sento a gust amb la natura és sortir en bicicleta. Puc pujar fins a Collserola per la ronda verda, i recòrrer el camí de les Aigües, o anar fins a Badalona i seguir per la ruta de camins del Maresme fins a arribar a Mataró, i així coneixent allò que m'envolta.
3. La nostra natura de cada dia, és gaire bé pedra i ciment, em de sortir una mica de la ciutat si volem veure verd. Podriem intentar plantar verd  a casa nostra, un test amb uns geranis, o un amb llenties, per veure si creixen.
4. Podriem fer sortides al bosc, o al prat, a la platja (però de les de veritat, no de les de ciment al pam de sorra importada) o a un llac, a algun lloc natural, amb poques modificacions humanes, per sentir-nos a gust. Sempre que vaig a algun llac, o al riu del meu poble m'hi sento molt bé. Veig les muntanyes verdes, i el riu fluïnt i em quedo embobat pensant i reflexionant.

Dimensió social: és aquella dimensió on les persones ens relacionem entre nosaltres i en la nostra comunitat, poble o societat, dins un mateix món.

Com podem millorar-la?

1. Llegint les notícies al diari, o només els titulars ni que sigui, així podrem tenir una visió del món.
2. També podem comparar diaris, o veure les notícies a diversos canals de televisió, ja que mai no seran del tot objectius a l'hora d'oferir-nos l'actualitat.
3. Podem "socialitzar" una mica més amb el nostre entorn. Per exemple, si anem a una botiga a comprar el pa cada dia, podem provar a somriure a la caixera, o dir-li un "hola", "adéu" "gràcies, en comptes d'anar a pel pa sense parlar amb ningú més del necessari.
4. Podem intentar parlar amb gent amb que mai hem parlat, mostrar-nos més oberts. Si sempre em moc amb el mateix grup de persones, mai no podré optar a una altra mena de coneixement del que m'ofereix el meu grup. Socialitzant amb altra gent pots aprofitar el màxim d'ells, a més d'estar obert a conèixer més gent i moure't pel teu àmbit social.

Dimensió Trascendent: és aquella dimensió en la que hom pensa en allò superior, i es fa les preguntes claus sobre el seu origen, el seu futur...

Com podem millorar-la?

1. Reflexionant sobre qui som, d'on venim. Sobre les nostres emocions, la nostra naturalesa, el nostre físic. D'alguna manera, aquí podem utilitzar totes les altres dimensions per aconseguir una visió de conjunt.
2. Podem informar-nos sobre els pensaments dels grans filòsofs, sempre seran un bon punt de vista per a poder crear el nostre propi pensament a base de l'opinió de tots i dels diferents punts de vista que adopta cadascú.
3. A vegades, és avorrit parlar sempre del mateix amb els nostres amics. I amb aquells que són més íntims, podem parlar sobre temes més complicats. Sobre l'origen, sobre creences... D'aquesta manera, entre el que pensa l'un i el que pensa l'altre, podré adoptar nous punts de vista que m'ajudaran a progressar com a persona, amb un pensament racional.
4. Apuntant-me a un grup de l'estil de Cor Obert, on em puguin ajudar en els meus problemes, i m'ensenyin a veure la gent des d'un altre punt de vista. I per tenir un grup amb el que poder parlar de tot sense cap mena de tabús.

El primer vídeo, forma part del programa de Salvados de Jordi Èvole. És d'un programa que van emetre ara fa una setmana, però he vist aquest fragment per segona part. Crec que l'escola estava a Barcelona, a la zona de Ciutat Meridiana, que és una zona on ha afectat molt la crisi, tant en matèria de desnonaments com per l'atur.
Crec que en aquesta entrevista es respiren aires socials i emocionals. El primer, perquè per poder provocar la solidaritat d'algunes persones, primer, aquest sentiment els ha d'arribar. Si ells no senten pena, o es posen tristos al sentir que hi ha nens que no tenen que esmorzar, i que això no està passant a l'Àfrica, si no a unes poques parades de metro segurament no podrien fer cap acte en l'aire social. L'aire social es veu en quant la gent, les professores, els "padrins", comencen a prendre consciència de quina és la situació, i al veure que hi ha nens que necessiten menjar, o necessiten ajuda, els hi ofereixen. I llavors prenen cura d'ells ja sigui mitjançant organitzar activitats o fer donatius econòmics, que a l'hora, segurament faran sentir a tothom més feliç, tant a qui rep l'ajut, com a qui el dóna. I així tots dos milloraran el seu aire emocional, a l'hora que el nen que pot menjar, també millora el seu aire físic, ja que s'alimenta de manera sana, tot i que només sigui un cop al dia.
A continuació veig el vídeo de la Júlia, que forma part del mateix programa emès la setmana passada. El primer cop que el vaig veure em va xocar prou, però ara, al veure'l de nou, puc aprofundir en els detalls que s'expressen.
Crec que la Júlia, durant la seva vida ha conreat l'aire Trascendent, ja que per ella, el sentit de la vida era Déu, i per tant li va entregar la seva vida. Ha conreat l'aire físic, ja que sinó aquí no hi seria, ha conreat la dimensió emocional, ja que és una dona crítica amb molt de seny, que ha passat hores segurament pensant què hauria de fer en quins casos i coneixent-se, i també ha cultivat el seu aire intel·lectual, ja que coneix casos de desnonaments, i sap què passa al món. Més enllà, crec que l'aire que més ha desenvolupat és l'aire social, ja que és conscient del que l'envolta, i en comptes de ser una monja que està al seu convent i no surt al carrer, ha volgut sortir a fer coses pels altres i a dedicar la seva vida, no només a allò Trascendent, sinó també a allò social, als altres.
En conclusió, dir que crec, que en temps de crisi és quan la gent està més unida, i sota un govern que no cultiva ni aquest aire ni l'intel·lectual, més val estar units i ajudar-nos els uns als altres, ja que si no ens ajudem entre nosaltres, no vindrà cap ser sobrenatural a fer-ho.

Activitat 04 El desig i Viu el dia com si fos l'últim... o el primer

Crec que la primera part del curtmetratge té molta raó, ja que diu que l'home feliç estava trist perquè no tenia problemes ni tristors. I crec, que a una vida sense cap problema, no es pot arribar a ser feliç, ja que segons el meu punt de vista, la felicitat infinita no existeix, i per tant, necessitem moments tristos per poder apreciar els moments feliços. Ja que si tota la nostra vida fos felicitat, això es convertiria en una cosa normal, ser feliç seria la normalitat, i per tant necessitaríem ser més feliços per poder dir que ho som. Sempre podem veure-ho tot amb positivitat, i ser més feliços, i potser mai estem tristos, però d'alguna manera no estem sempre igual de feliços, ni sempre tenim el mateix tipus de felicitat.
En quant a la segona part, tenint en compte la entrevista i el curtmetratge, crec que els desitjos són  bons, perquè si no tinguéssim cap desig ni tinguéssim cap meta que batre, la vida seria molt avorrida. Crec que el prolema és al punt de vista, ja que els desitjos, sota el meu punt de vista, no han de ser obligatòriament materials, si no que poden ser metes que ens posem nosaltres a les nostres vides, desitjos que volem aconseguir amb el nostre esforç, i ens porten, inevitablement a tenir un altre repte que assolir.

A l'entrevista amb el filòsof i teòleg Francesc Torralba m'han cridat l'atenció les següents frases:

"El sentit de la vida es construeix. No es troba."

Crec que aquí l'autor té raó. Ja que com he dit en exercicis anteriors, el sentit de la vida es va trobant poc a poc, i fins i tot va canviant al llarg de la nostra vida sense que ens n'adonem.

"Ens dediquem a posposar els projectes: "Això ho faré quan em jubili, això ho faré quan tingui els fills grans, quan tingui la hipoteca pagada". No tens cap garantia d'estar viu aleshores. O que tinguis vitalitat per portar-ho a terme. Hem de donar sentit a la vida, però ara i aquí, a cada instant."

Crec que aquesta frase, d'alguna manera, resumeix la manera de pensar de molta gent. Creu que cada cosa té una edat per fer-se, que potser quedaria mal vist gronxar-se a un parc infantil amb trenta anys. Però crec que cadascú ha de fer el què li vingui de gust. I què potser vivim massa preocupats del que fan els altres, i del que els altres pensen de nosaltres.
Per un altra manera, aquesta frase també recull el pensament que tenim molts, de què avui no morirem. Què ja morirem quan siguem vells. Però hi ha nens petits que moren cada dia al nostre país. També moren cada dia adolescents, joves, i gent no tan jove. Podríem morir qualsevol d'aquests dies, o demà mateix podria sortir al carrer, tenir un accident i quedar-me tetraplègic per la resta de la meva vida. I llavors no podria tornar a gronxar-me mai. O viuria esperant el moment de poder fer allò que vaig posposar per quan fos gran.
Respecte a la bellesa crec que la meva vida n'està plagada, que cada minut que passa tinc alguna cosa bella a veure, a sentir, a escoltar o a llegir. Ara mateix escolto una cançó mentre faig aquest exercici. És una cançó que he escotat moltes vegades ja, però no per això no deixa de ser bellesa, ja que hi trobo nous matisos, i quan paro a pensar la canto amb alegria. No canto bé, però dins del meu cap em sona bonic, em sona a bellesa, i això m'alegra, i em treu de la rutina que podria ser haver de fer uns exercicis. I m'ajuda a viure amb més alegria i animar-me. També podria parlar de bellesa en el gest que ha fet una amiga quan hem estat parlant per telèfon fa poc. O el final de la pel·lícula que he vist després de dinar, o el dinar que he compartit amb la meva família aquest migdia. Sense anar a una definició pura de la bellesa, puc dir que la meva vida n'és plena.
Per finalitzar el meu exercici d'avui, he de parlar sobre com viure el dia a dia. No crec que hagi de viure cada dia com si fos el primer, ja que això seria tornar a començar cada dia de nou. També seria descobrir-ho tot amb il·lusió. Però al cap i a la fi, no seria això enganyar-se? D'alguna manera, si cada cop que em llevo vaig per la casa com si fos acabada de comprar, seria una mica d'imbècils, ja que tothom sap que ja porto uns quants anys vivint-hi. Seria com si m'emocionés cada cop que trobés un cotxe blau pel carrer. D'alguna manera, seria bo, seria trobar les "petites coses de la vida". Però no crec que fos capaç d'aguantar més d'una setmana intentant viure amb aquesta filosofia.
Crec que a la vida s'ha de viure cada dia, com si fos l'últim, com ja molta gent ha dit. I la millor part d'això, és que podria ser veritat, seria possible que aquell dia fos l'últim. Crec que aquesta frase amaga viure cada dia amb intensitat, i amb alegria, i també significa trobar les coses bones de tot, i viure feliç, perquè al cap i a la fi és molt millor. A més, què seríem si no tinguéssim l'experiència de tants anys acumulada? Si no tinguéssim a tots aquells amics que hem anat coneixent al llarg dels anys, o si no tinguéssim la relació especial que tenim amb cada persona del món que ha estat cultivada durant anys. Tornaríem a entrebancar-nos amb la mateixa pedra cada dia, sense errors dels quals aprendre. I sense la relació que tenim amb les persones.
El propòsit de viure, o el sentit de la vida, no crec que es trobi en una gran cosa, o una gran missió que hem, de fer per salvar l'Univers. Crec que el sentit de la vida es troba en el dia a dia. En poder dir que vivim cada dia intensament. I poder anar al llit cada dia tenint coses per explicar, i havent après coses noves, o havent compartit temps amb qui ens envolta, perquè d'una altra manera, la nostra vida no tindria cap sentit.

Activitat 03 El buscador de sentit

La pregunta pel sentit de la vida del protagonista del còmic comença en quant es desperta. És a dit, deixa de creure en tot el que li diuen, o el que li han fet creure i es comença a preguntar a ell mateix sobre qui és, què fa, quin és el seu sentit a la vida, cap a on va...
En la meva opinió, el contenidor de la pàgina 22 simbolitza totes les ordres que ens han estat donades, moltes contràries a la nostra voluntat o al nostre voler fer. En aquest cas, hi ha moltes fletxes que manen cap a on ha d'anar, i el contàiner seria on ha de deixar la seva joguina, per perdre la seva infància. I doncs, convertir-se en una persona manipulable, amb por per aprendre.
A dins del passadís es veu el que tothom hauria de seguir, totes les coses que hom hauria de fer, amb totes les ordres i indicacions (les fletxes) donades. De les quals no ens podem sortir (per això el filat espinós). En canvi a fora podem veure la realitat natural, el viure sense ordres a complir, i podent ser nosaltres mateixos, tenint lliure albir, i així podent prendre les nostres pròpies decisions en el nostre dia quotidià sense estar marcats per ningú, ni per la societat, ni per cap cap omnipotent.
A la primera vinyeta de la plana 25 podem veure l'ideal de felicitat que ens imposen des de que neixem. Ens diuen que em de treballar per poder tenir un bon sou, i així poder comprar un bon cotxe i una bona casa per poder cuidar a la teva família, i anar de vacances a l'estiu quan a la feina on treballes només per diners i sense devoció et deixi anar dues setmanes de vacances. Ens diu, que si fem tot això, serem útils per la societat, i serem realment feliços. Però no crec pas que tot el que hom necessita en la vida sigui un cotxe, una casa i altres possessions materials. La felicitat es troba en allò que cadascú desitja.
Comencem a despertar-nos quan veiem que hi ha altres maneres per viure, que no tothom ha de viure igual ni és feliç per les mateixes coses, ens comencem a despertar quan trobem que no som realment feliços fent allò que ens hauria de fer ser feliços, quan ens n'adonem, que els altres tampoc ho són, i quan veiem que un camí alternatiu és possible i que ningú no és més important que ningú.
Crec que he viscut una gran part de la meva vida amb els ulls tancats, i no crec que encara ara els tingui del tot oberts, és més, no crec que mai pugui arribar a tenir-los oberts del tot, o arribar a estar completament despert. Crec que és un procès, i jo, com a mínim ja l'he començat, i camino cap al despertar complert, i cap a poder estar dia a dia feliç amb mi mateix segons les meves pròpies conviccions. No crec que sigui cosa d'un dia despertar-se amb els ulls completament oberts i il·luminats. Però hem de caminar cap allò que volguem aconseguir.

Activitat 02 El meu jo

No puc contestar les preguntes en les condicions donades, ja que sóc d'aquells qui pensen que només quan et veus en la mateixa situació pots actuar o pensar d'aquella manera, i que mai podria imaginar com actuaria en determinada situació no vivida.
Sincerament, crec que la meva infància encara no ha acabat. No podré dir que aquesta hagi acabat mentre encara senti que tinc una part infantil, o una part que encara vol anar corrent a un gronxador en quant en veu un. Durant la meva infància he admirat molt a les persones intel·ligents i poderoses, potser ara sento que això canvia en quant començo a admirar les persones segons les seves idees o formes de pensar, o segons la seva manera de reaccionar davant els problemes i de viure.
Crec que els moments més importants de la meva vida han estat moments amb sentiments extrems. Extrema felicitat, eufòria, o extrema tristesa o pura ràbia. He tingut molts moments alegres a la meva vida, crec que han estat els moments on m'he sentit còmode, i són els moments que he compartit amb els meus amics, familiars o companys. En canvi crec que els moments més tristos han estat aquells en els que m'he sentit perdut, sol i sense cap objectiu a la vida, moments en que no he sapigut que fer ni com continuar.
Ara mateix crec que no trobaria cap paraula per poder definir-me d'una manera profunda. Físicament és molt més fàcil, ¿no? Però crec que estic intentant conèixer-me per dins, estic intentant buscar el meu jo, i espero que algun dia l'hagi trobat, i pugui mirar aquesta entrada del bloc i sentir-me realitzat per haver trobat qui sóc i qui vull ser.
Ara mateix crec que el meu sentit de la vida es troba en estar amb els meus familiars i amics, cumplir les meves obligacions i gaudir dels meus deures. Poc a poc podré veure un sentit més clar o definit a mida que vagi creixent, suposo, i poc a poc, li aniré donant a la meva vida el sentit que li vulgui donar, ja que sóc jo mateix qui li donarà sentit a la meva vida i sóc jo qui a base de la meva experiència m'aniré construïnt com a persona.
Crec que val la pena viure, Tot i que a vegades ho veiem tot fosc, o fins i tot negre, sempre hi ha una llum al final del túnel. La gent que creu que no val la pena viure és aquella la vida de les quals no val res, ja que si no es valoren a si mateixos mai podran fer-se valorar per altres. Víctor.

Activitat 01 Presentació Personal

Em dic Víctor i tinc 16 anys. He començat el curs amb il·lusió, ja que crec que és un curs important que m'he de prendre amb seriositat. Espero aprendre molt durant aquest curs i agafar hàbits d'estudi que em portin cap a millor.
Aquest any crec que sembraré indiferència, i d'aquesta manera proclamar la meva llibertat com a ésser humà que camina cap a la seva pròpia independència fora dels comentaris i dels punts de vista de qui crec que no em mostra respecte o de qui no és al meu costat quan el necessito. 
Espero recollir comprensió dels qui m'envolten i ajut, a la vegada que consells i pensaments que m'ajudin a percebre el món de maneres diferents i des diferents punts de vista que em facin tenir una visió més àmplia del món i m'ajudin a millorar com a persona.

Víctor.

Animal - Miike Snow

Primer de tot dir que he preferit posar el videoclip original de la cançó ja que crec que aquest reflecteix la manera d'interpretar la lletrade la cançó, i he cregut que seria millor posar el vídeo que no un vídeo on surtís la lletra de la cançó.En la meva opinió aquesta cançó parla de la naturalesa de les persones. Comença parlant de que té un forat al seu interior, que primer estava ple de foscor, després el va intentar omplir de diners però veia que sempre en necessitaria més, i a continuació expressa que l'haurà d'omplir amb alguna cosa algun cop.Per a mi, d'una manera més profunda, aquesta cançó ens diu que dóna igual de què ens vestim o què intentem semblar, ja que al fons tots som animals, i som iguals. També em diu que les aparences enganyen, que mai pots saber qui hi ha sota aquell vestit o sota aquella disefressa. Tot seguint aquesta reflexió ens porta a la pregunta: Are you free or are you tied up?" que em fa pensar sobre la vertadera llibertat. Som realment lliures o estem cordats a alguna cosa? Som esclaus de la nostra imatge i l'hem d'oferir així mentre nosaltres sabem que en realitat no som així i tenim por al que puguin pensar els altres? Ens hem d'amagar de tal com som? Realment, crec que a la gent li importa massa la opinió dels altres, quan la opinió que ens hauria d'importar és només la de qui ens envolta, que ens estimarà siguem de la manera que siguem, jueus, negres o bipolars, i si no ho fan, és que no mereixen ser al nostre costat.El grup suec Miike Snow és un grup que gairebé sempre surt amb màscares quan fa concerts o deixa veure poc la cara, ja que vol que es valori no per la seva estètica o per la seva manera de vestir, si no per la música que fan, no com altres grups que podria venir a ser gairebé tot el contrari. Crec que aquesta cançó defensa la llibertat, i ens diu que podem ser forts, que tothom pot ser-ho, perquè al fons de tot, només som animals, i mai deixarem de comportar-nos com a tal.

Lletra: 

There was a time when my world was filled with darkness,darkness,darkness
And I stopped dreaming now
I'm supposed to fill it up with something,something ,something
In your eyes I see the eyes of somebody i knew before,long,long,long ago
But I'm still trying to make my mind up
Am I free or am I tied up?

I change shapes just to hide in this place but I'm still,I'm still an animal
Nobody knows it but me when I slip,yeah I slip
I'm still an animal

There is a hole and I tried to fill up with money,money ,money
But it gets bigger to your hopes is always running,running,running

In your eyes I see the eyes of somebody of who could be strong
Tell me if I'm wrong
And now I'm pulling your disguise up
Or you free or are you tied up?

I change shapes just to hide in this place
But I'm still I'm still an animal
Nobody knows it but me when I slip
I'm still an animal