Activitat 06 I jo, com camino?

Aquesta setmana l'activitat proposada és una activitat que podem trobar al llibre de text que ens formula unes preguntes després d'haver llegit dos textos.
El primer explica la història d'una noia que decideix quedar-se a viure amb el noi que ha conegut a Holanda, i abandonar el que era la seva vida anterior i els seus estudis.
El segon text narra els dubtes d'un noi que no sap com convidar a la noia que li agrada al cinema.
M'identificaria més amb la protagonista del primer text (text 3), per la claredat en la decisió, ja que crec que sóc una persona que triga bastant a decidir quelcom, ja que valoro els avantatges i els contres que pugui tenir la meva decisió, d'alguna manera crec que fins i tot arribo a pensar massa segons quines coses, però un cop he decidit el que sigui, ja sóc incapaç de fer marxa enrere, i segueixo endavant i sense penedir-me del que pugui haver fet. No m'identifico per això en la decisió que prèn, però sí en la manera de prendre-la, que crec que és allò a què es refereix la pregunta.
Crec que comportar-se com la protagonista del primer fa que sigui una persona decidida i segura, una persona que podrà fer el què es proposi amb tota la seguretat que li calgui. En canvi, no hi veig gaires avantatges a la manera de comportar-se de la persona del segon text. Això el convertirà en el contrari de la primera noia, és a dir, en un noi insegur que podrà fer poca cosa, ja que li mancarà seguretat, que crec que és una cosa molt important en la vida d'una persona.
Si la noia no pensa massa en les decisions que pren, segurament en farà de dolentes tant com pugui fer-ne de bones, i potser això perjudica la seva vida. Però sempre que siguin decisions raonades, no crec que això pugui tindre massa efectes negatius. En canvi, el comportament del noi pot dur-lo a perdre's moments màgics o perfectes, que d'aquesta manera, i sense seguretat mai podrà viure.
El comportament i la història d'aquest noi em recorda una cançó d'un grup que es diu Youngblood Hawke, anomenada We come running, que parla d'això mateix, explica que hi ha una festa (o això es dóna a entendre) i no s'atreveix a entrar, How could you ever let go, Headed for the open door tell me what you're waiting for, diu la lletra, és a dir, que com podria deixar escapar la oportunitat, i que dirigit a la porta oberta, què espera per entrar-hi. Tot i que després, diu també que el veu ballant, per allà on mai sabria que hi arribaria. És a dir, que si aquest noi s'hagués quedat dubtant a la porta si volia entrar-hi o no hi volia entrar, mai s'ho hagués passat bé, perquè estava dubtós i no sabia quina decisió prendre. Si visqués amb seguretat, hagués decidit entrar-hi o marxar-se, i podria haver viscut més intensament. Menys mal, que el protagonista de la cançó hi acaba entrant.
Fins ara no havia interpretat aquesta cançó d'aquesta manera, però ara m'ha vingut així al cap, suposo que deu tenir milers d'interpretacions, una per cada persona que l'ha escoltat, o en el meu cas, ja en té unes quantes d'interpretacions.





I aquí podem trobar la lletra traduïda al castellà:
Lyrics: Youngblood Hawke | We come running