miércoles, 30 de abril de 2014

Das Leben beißt, das Leben küsst



Aquí podem trobar la lletra de la cançó amb la traducció.

Aquesta cançó m'agrada i m'anima molt. Bosse és un grup de música alemany bastant recent. Crec que la cançó té un significat prou profund i esperançador, ens diu que no cal que ens passem la vida esperant a que alguna cosa passi, diu que simplement hem de viure la vida, i mentres la vivim ja vindrà allò bo que esperàvem amb ànsia, es a dir, que si vivim, les coses bones vindran soles mentre deixem passar les coses dolentes. La nostra felicitat pot marxar ballant, però si l'esperem pacientment tornarà a casa ràpid.
Crec que l'autor té molta raó, ja que moltes vegades espero molt a alguna cosa per ocòrrer, i mentre espero no visc el present. O tinc moltes ganes que arribi un dia concret perquè he quedat amb algú especial. Crec que ja he comentat aquesta idea abans en el meu bloc, i he començat a intentar fer que cada instant valgui la pena. Reflexionant sobre els alumnes de Segon de Batxillerat, que ja han acabat les classes i només els queden els exàmens finals (a alguns), m'he adonat que el temps passa realment ràpid, i el malgastem moltíssim. Per exemple, temps que vaig passar anys enrere mirant el meu feix cronològic de Facebook i llegint el que havia publicat gent que m'importava poquíssim, mentre podria haver estat fent altres coses, o el temps que invertim en demostrar el que sabem, les hores passades fent exàmens, que potser si haguéssim invertit en estudiar haguéssin estat mes profitoses.
Espero que sigui com la cançó diu, i em quedaré esperant a que la vida em mossegui o m'estimi.





lunes, 21 de abril de 2014

Make Your Own Kind of Music


Nobody can tell ya;

There's only one song worth singin',
They may try and sell ya,
'Cause it hangs them up to see someone like you.
But you've gotta make your own music
Sing your own special song,
Make your own kind of music even if nobody else sings along.
You're gonna be knowing
The loneliest kind of lonely,
It may be rough goin',
Just to do your thing's the hardest thing to do.
But you've gotta make your own music
Sing your own special song,
Make your own kind of music even if nobody else sings along.
So if you cannot take my hand,
And if you must be goin',
I will understand.
But you've gotta make your own music
Sing your own special song,
Make your own kind of music even if nobody else sings along.




 L'altre dia vaig escoltar aquesta cançó dins d'una pel·lícula. Ja l'havia escoltat més vegades, però aquest cop em vaig fixar en la lletra. Em va encantar, la lletra diu que hem de trobar-nos a nosaltres mateixos, i buscar el nostre propi sentit de la vida per molt que ens costi o estrany que sigui. Hem de fer la nostra pròpia música, tot i que ens quedem cantant sols.

sábado, 19 de abril de 2014

Activitat 13 L'evangeli anònim

"Perdí la cuenta de mí por estar contando días que nunca venían."
Relaciono la primera cançó amb l'espera de l'infant, el temps que va passar al costat de Jesús, ja que parla d'un nou dia on tot comenci de nou, com si estigués a punt de conèixer Jesús. Parla del temps d'espera, i això és quelcom que m'ha fet pensar, ja que a vegades passem la vida esperant. Però no vivim el present. D'alguna manera m'identifico en el fet que molts cops estic esperant. Espero a que acabi la classe per poder anar a una altra que m'interessa mes, i mentre sóc a aquesta, estic esperant que acabi la classe per poder anar a casa a dinar, mentre dino, estic esperant a poder acabar per poder estirar-me al sofà a veure la televisió, i mentre sóc al sofà espero arribar a l'ordinador. 
On es troba doncs el moment present? Quantes vegades vivim el present? Em vull proposar viure més el present, i viure més el dia a dia, perquè sinò, com diu la cançó "me olvidé de saborear 
por correr tragando". Suposo, que igual que com a mi em passa, al coetani de Jesús també, i mentre esperava que arribés algú a contestar-li les preguntes que tenia, i que l'entenguès, se li passava el temps inútilment, només esperant.

"Mi palabra es mi única bandera."
Crec que aquesta cançó es relaciona amb la forma de ser de Jesús, aquella personalitat tan especial que ens explicava el protagonista de "L'evangeli anònim".
La cançó ens parla d'una persona que és diferent, i no li importa ser-ho, una persona que impressiona per la seva senzillesa i la seva manera de ser, Una persona amb una nova visió del món i que valora la gent per ser com són, i no pel seu vestit.

"'Cause for the world you are someone But for someone you're the world "
Crec que aquesta última cançó recull la filosofia de Jesús. I pel protagonista de l'obra de teatre, Jesús es va convertir en el seu món, i en la seva manera de pensar. Recull les idees de estimar com a única manera d'aconseguir les coses, i no d'estimar com a forma d'interès per tal d'aconseguir quelcom en el futur.