Activitat 02 El meu jo

No puc contestar les preguntes en les condicions donades, ja que sóc d'aquells qui pensen que només quan et veus en la mateixa situació pots actuar o pensar d'aquella manera, i que mai podria imaginar com actuaria en determinada situació no vivida.
Sincerament, crec que la meva infància encara no ha acabat. No podré dir que aquesta hagi acabat mentre encara senti que tinc una part infantil, o una part que encara vol anar corrent a un gronxador en quant en veu un. Durant la meva infància he admirat molt a les persones intel·ligents i poderoses, potser ara sento que això canvia en quant començo a admirar les persones segons les seves idees o formes de pensar, o segons la seva manera de reaccionar davant els problemes i de viure.
Crec que els moments més importants de la meva vida han estat moments amb sentiments extrems. Extrema felicitat, eufòria, o extrema tristesa o pura ràbia. He tingut molts moments alegres a la meva vida, crec que han estat els moments on m'he sentit còmode, i són els moments que he compartit amb els meus amics, familiars o companys. En canvi crec que els moments més tristos han estat aquells en els que m'he sentit perdut, sol i sense cap objectiu a la vida, moments en que no he sapigut que fer ni com continuar.
Ara mateix crec que no trobaria cap paraula per poder definir-me d'una manera profunda. Físicament és molt més fàcil, ¿no? Però crec que estic intentant conèixer-me per dins, estic intentant buscar el meu jo, i espero que algun dia l'hagi trobat, i pugui mirar aquesta entrada del bloc i sentir-me realitzat per haver trobat qui sóc i qui vull ser.
Ara mateix crec que el meu sentit de la vida es troba en estar amb els meus familiars i amics, cumplir les meves obligacions i gaudir dels meus deures. Poc a poc podré veure un sentit més clar o definit a mida que vagi creixent, suposo, i poc a poc, li aniré donant a la meva vida el sentit que li vulgui donar, ja que sóc jo mateix qui li donarà sentit a la meva vida i sóc jo qui a base de la meva experiència m'aniré construïnt com a persona.
Crec que val la pena viure, Tot i que a vegades ho veiem tot fosc, o fins i tot negre, sempre hi ha una llum al final del túnel. La gent que creu que no val la pena viure és aquella la vida de les quals no val res, ja que si no es valoren a si mateixos mai podran fer-se valorar per altres. Víctor.