Crec que molts de nosaltres tenim por a la mort, o por a morir sent joves, tot i que no crec que massa joves siguin conscients que no només moren persones grans, sinó que també moren joves cada dia per accidents o per motius x. Jo ho sé, però no crec que en sigui conscient, i puc dir que tinc por a morir, però en el meu cas hi afegiria un matís, i és que tinc por a morir sense haver fet res important (que jo consideri important) a la meva vida.
Por al fracàs
Crec que també tenim por a ser fracassats, a viure sense "dignitat" o a no poder guanyar tots els diners que volem. A no tenir feina després d'anys i anys estudiant buscant la meta que ens havíem proposat i arribar a la fi i veure que no tot és tant bonic com ens ho havien pintat i acabar treballant a un Mercadona com a reponedor amb una carrera, dos màsters i tres idiomes.
Por al dolor
Crec que tenim molta por al dolor, perquè d'alguna manera, quan jo dic que li tinc por als taurons, no es que li tingui por a l'animal, sinó a les conseqüències que em pot originar, que poden ser por a la mort o por o por al dolor que ens pot fer una ferida generada per una aranya o un escorpí, o caure d'un precipici.Por a la soledat
També tenim por a estar sols, o a morir sols, o a no trobar algú amb qui compartir les nostres vides. Tenim por a no tenir a qui explicar les nostres coses o els nostres problemes, i a no tenir qui ens pregunti què tal ha anat el dia quan arribem a casa.
Por a la tristesa
Tinc por, i crec que els altres també, a ser infeliços. Suposo que aquesta por va molt relacionada amb les altres ja que tant el fracàs, el dolor o la soledat ens faran estar tristos. I llavors és que potser, qualsevol por ens generarà tristesa, i per tant, potser la por a la tristesa és la por a les diferents pors que podem patir.
Por a no ser acceptat
Tenim por a no ser acceptats, a no tenir un grup o a no estar integrats a algun lloc. Tenim por a viure sols, a no trobar amb qui encaixem. Crec que està força relacionada amb la por a la soledat. I crec que està molt lligat a la última por.
Por a ser diferent
Hi ha joves, en els que crec no incluir-me, que tenen por a no ser diferents. Ja que creuen que si són diferents no estaran acceptats pel seu grup. Crec que aquesta por ja l'he superat d'alguna manera. Ja que per molt diferent que siguis, hi ha qui t'estima i aquestes persones t'acceptaran siguis com siguis i facis el que facis.
En el cartell de les virtuts i he posat a família i amics, perquè crec que és la gent que t'envolta qui et fa ser tal com ets, i són ells qui et donen la força que necessites quan vols tirar endavant. Sense la família ni els amics tampoc tindríem esperança, ni res. No tindríem les ganes de arribar a cap meta, ni gent per animar-nos quan estiguessim tristos.
Crec que els nostres amics i la nostra família són les nostres millors virtuts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario