Activitat 15 Un escrit teu vers el que t'envolta...mòbil!

El vídeo de TV3 no m'ha impactat gaire, d'alguna manera, crec que hi estic bastant d'acord, ja que n'hi trec la conclusió que els mòbils són bons sempre i quant en fem un bon ús d'ells i poguem treure'n profit sense que ell ens tregui profit a nosaltres i hi acabem enganxats. M'ha cridat l'atenció, entre d'altres, l'ús que en feia la senyora gran, ja que d'alguna manera, ha après a fer-ne un bon ús, i d'igual manera que jo, també utilitza la xarxa per aconseguir partitures que el seu professor no la deixaria tocar. Crec que el fet de compartir tot el que passa per les nostres vides, per això, és excessiu, si més no, vaig donar la meva compta de Facebook de baixa al febrer, al adonar-me que era una eina per tenir-nos controlats i localitzats a tots, per poder saber què fa qui en qualsevol moment, i veure que no volia tenir-hi res a veure, malgrat totes les fotos que vaig penjar ja són propietat seva, i mai podré treure-les de la xarxa.

Quant als telèfons mòbils, i crec que també referent a les xarxes socials, crec que s'han convertit en quelcom massa important avui en dia. I els vídeos, sobre tot l'últim que vam veure a classe, m'han impactat bastant. Crec que no és correcte arribar a una societat, per exemple, com la que mostraven els robots iDiots, que tampoc s'allunya gaire del que jo crec s'està establint en la nostra societat actual. No m'agradaria arribar a una societat on la gent es mou com ovelles, per qüestió de modes, i va fent el que les grans marques diu que hauria de fer, per tal de fer negoci, i pressionat per la societat, procedeix a imitar els qui l'envolten per tal de no quedar malament o apartat i convertint-se en clons o esclaus del que la societat mana que s'ha de fer. Malgrat això, crec que hi ha una altra via possible per actuar. En el meu cas concret, que és l'únic del qual puc parlar amb coneixement, crec que no hi tinc dependència excessiva, no tinc les dades habilitades al mòbil, ja que crec que si les tingués poder cauria en el fet d'haver d'estar tot el dia enganxat al Whatsapp, i de moment, mentre només pugui estar-hi connectat mentre tingui internet, puc estar segur que quan sigui amb els meus amics, no m'estaré aïllant dins el meu mòbil.

D'altra banda sento impotència, ja que quan sóc amb els meus amics estic amb ells, però crec que es perden moltes coses parlant per Whatsapp. És una eina per on es pot parlar ràpidament i fàcil, però d'altra banda, perdem el to de veu de la gent, la comunicació no verbal, i fem de tot quelcom més fred. Crec que algunes de les discussions que he pogut tenir via Whatsapp no haurien ni tan sols aflorat, si haguéssim tingut la mateixa conversa cara a cara. És clar que si puc escollir entre parlar cara a cara o parlar per WhatsApp escolliré cara a cara, però no sempre se'ns dóna aquesta opció. Quan parlem amb algú que viu lluny, o quan no tenim temps per quedar amb algú, però a la vegada volem seguir parlant amb ell... Em sento impotent en aquests casos, ja que m'agradaria que les coses esdevinguessin d'una altra manera diferent a com ho fan, i no puc plantar-me a parlar amb la gent que vull parlar, però tampoc em sento bé parlant-hi fredament amb missatges escrits. Quan puc, m'agrada parlar de coses sense sentit per telèfon, i no només per Whatsapp, i si puc veure algú, ni que sigui per deu minuts, també ho prefereixo.

D'altra banda, crec que quan parlem per Whatsapp, d'alguna manera estem intentant contactar amb la resta del món, tenim la sensació que ho estem fent, però en veritat estem sols, allunyats de la realitat, en una presó en la que nosaltres mateixos ens hem ficat. Potser els mòbils ens han aportat moltes coses bones, estar connectats, però també hi ha moltes dolentes, no crec que sempre sigui bo estar parlant amb algú, a vegades està bé desconnectar, poder sortir i no haver d'estar pendent del mòbil amb els pares trucant cada vint minuts per veure si estem bé. Crec que a vegades, quan estic connectat al mòbil no sóc lliure, li cedeixo la meva decisió de llibertat al meu mòbil inconscientment, i no vull fer-ho, però sento la necessitat, ja que vull parlar amb x persona, o necessito estar pendent d'ell perquè he quedat en cinc minuts, i encara no sé exactament a on, o com.
M'agradaria canviar, i crec que és alguna cosa que vaig començar a fer quan em vaig tancar la meva compta de Facebook, com he explicat abans en referent al vídeo, ja que creia que era una eina de control per tots nosaltres, on la gent només mostra la seva cara més falsa. I jo també ho feia, penjava fotos, moltes fotos, però les que volia que la gent veiès, allò millor que havia fet, allò emocionant, tots els moments que passava davant la pantalla del Whatsapp no les penjava, només volia que la gent pensés que tenia una vida emocionant i apassionant, i preocupat per fer que els altres ho pensessin, vaig deixar de tenir-la. Des que vaig tancar el Facebook al febrer, no he tornat a penjar més fotos, si bé tinc un Facebook privat, amb 30 amics i dues fotos, només l'utilitzo per posar-me en contacte amb amics que no tenen WhatsApp, o per utilitzar-lo en cas que no tingui WhatsApp, i em sento bé per haver fet això.
Me'n penedeixo del temps que he passat enganxat, del temps que he gastat intentant enganyar els altres i creant-los-hi la il·lusió que tenia una vida apassionant, i vull fer el canvi. M'agradaria que poc a poc, la meva vida comenci a ser una mica més íntima, i passi més temps amb els meus, amb la meva família, però mirant-nos a la cara, i no cadascú a les seves pantalles, compartint temps junts. M'agradaria restringir molt l'ús que faig del meu smartphone, ja que no el veig útil en totes les situacions. Crec, que moltes vegades necessitem mirar a dalt, no només aixecar el cap de la pantalla, si no també aixecar el cap i deixar de mirar a terra, perquè només així podem ser conscients de què és allò que ens envolta.