Crec que les idees de José Antonio Marina són certes en la major part, o en la part que jo coneixo del que m'envolta. ´Crec que d'alguna manera si és veritat que tenim una societat més individualitzada, ja que avui en dia penso que poder ja no es busca tant un sentiment de grup, o d'unió, tant com un sentiment de personalitat i d'identitat pròpia. Tot i això, crec que és bo el poder tenir una societat amb més llibertat, ja que d'alguna manera, crec que les persones sempre hem hagut de decidir com som, o com volem ser, ja que crec que és quelcom que va dins la definició de persona que pensa i es pregunta sobre ell mateix i sobre com ser. Crec, que potser en un passat la gent no mostrava tant la seva part "interior", o la seva manera de ser, millor dit, no mostrava el seu caràcter, o allò que hauríem de decidir, i d'altra banda, crec que la gent poder tampoc reflexionava tant sobre el fet de com ser, o sobre els valors, ja que aquests venien molt més marcats per la societat, i per tant no es podien saltar de cap manera. Hagués estat impensable que existís un punk republicà ateu i homosexual durant l'Edat Mitjana a Europa occidental, poder podria haver-ho estat a la intimitat, però mai se li hagués ofertat la oportunitat de ser-ho, ja que aleshores, ser cristià era el que marcava la societat, i no era quelcom sobre el que es pogués triar. Crec que aquesta llibertat que poc a poc se'ns ofereix és bona, ja que ens dóna la opció a pensar com volem ser realment, i què volem fer realment, sense estar obligats a seguir cap pauta, tot i que encara hi ha gent obligada a seguir pautes i encara hi ha valors dins la societat. Tampoc crec que fos bo, per exemple, si la gent deixés de banda alguns valors, com per exemple el dret a la vida dels altres, i comencés a tallar caps, algú podria decidir que està a la seva naturalesa ser un assassí múltiple, i que ha de cometre assassinat per poder viure el seu estil de vida. En aquest punt crec que hauríem arribat a donar massa llibertat, però bé, poc a poc sembla que al nostre país havíem anat avançant cap a més drets, i llocs on poder decidir lliurement. Suposo que allò respectable és respectable sempre i quant estiguis respectant els altres.
Crec que podria resumir-se en aquesta imatge que em van enviar l'altre dia:
José Antonio Marina és un filòsof espanyol que va nèixer al 1939. He estat buscant articles escrits per ell pel directori de la seva pàgina web. Em quedo amb aquest article. Aquí, José Antonio Marina parla dels adolescents, sobre la manera de comportar-se i de pensar, actuar, reaccionar, sobre allò important. Tot i això, crec que l'article poder parla més de psicologia i de biologia que de temes filosòfics, tot i que també n'hi ha. M'ha semblat molt encertada la crítica que fa als llibres sobre adolescents que només en parlen dels problemes i transtorns d'aquests, que poc a poc reflexen una adolescència que sembla estar completament transtornada, quan només una petita part (crec recordar sobre un 20%) pateix d'aquests transtorns, sent una altra part molt més gran de l'adolescència aquells qui la passen amb normalitat i feliços. Crec que aquest fet no només afecta l'adolescència, sinó també molts altres àmbits, com per exemple quan es parla de barris marginals i es posa a tota la gent d'aquell barri dins el mateix sac atribuint-hi unes característiques determinades que no s'han de comprovar per tots els casos.
També parla sobre la manera de la gent de tractar els adolescents, la permissivitat actual dels pares, tot i que no crec que sigui el meu cas, ja que sí que sento que em permeten fer coses però no de manera excessiva, o tant com percebo als qui m'envolten, i que la societat, de vegades, ens tracta com els pobres nois transtornats, o aquells que estan fent el canvi i tenen problemes d'identitat personal. No sé quins problemes tenen els altres, poder també va relacionat al fet que avui en dia les relacions són superficials, però jo sí que sento que a vegades tinc problemes d'identitat, o de voler trobar-me a mi mateix i no a una aparença del meu jo projectat sobre la societat. Crec que és difícil arribar a conèixer algú, i també és difícil, o a mi em sembla difícil arribar a trobar una persona amb qui es pot connectar i parlar de l'interior, reservo aquestes reflexions per l'activitat següent.
Dóna moltes pistes o senyals cap a una bona adolescència, que d'alguna manera ja ens han arribat moltes vegades, com per exemple el fet de que si prenem alcohol això ens repercutirà en un futur, però d'alguna manera, totes aquestes coses que ens han anat dient les explica de manera més individualitzada i específica, que crec que també és bo.
Petites coses...consciència?
No sé quina podria ser la manera de contrastar la informació que ens dóna aquest vídeo, en primer pla, jo em creuria la informació del vídeo, donat que no és el primer cop que sento a parlar d'aquesta temàtica, o fins i tot que alguna empresa retira productes del mercat per portar substàncies cancerígenes. No sé fins quin punt arriba la veracitat del vídeo, però tendeixo a creure'm més la informació que m'arriba dels petits medis, o informadors alternatius. La senyora al vídeo no mostra cap evidència però, i només parla del que li han trobat al cos, però no ensenya els resultats físics de l'anàlisi de toxicitat, per tant ens hem de creure que el que diu és cert. D'altra banda, però, empreses com Pantenne, o Esté Lauder, també diran la seva i afirmaran que els seus productes cosmètics no tenen cap mena de tòxic. Suposo que la clau deu estar en saber veure el punt mitj o el punt lògic que nosaltres creguem correcte situat entre els radicals, depenent dels arguments que ens ofereixin i com de creïbles els veiem, ens hem de mostrar crítics davant la informació que ens arriba.
Crec que d'alguna manera hem de ser conscients no només d'aquestes coses, sinó del que ens envolta en general, hauríem de ser conscients d'on vivim, i no creure'ns tot allò que ens diguin, sinó ser crítics, com he dit abans, i poder contrastar amb opinions d'experts o de gent en qui confiem com a bons crítics o interessats en el tema. Està clar, d'altra banda, que una persona per sí sola no podrà posar-se a comprobar si tot allò que li diuen és cert, ens passaríem la vida fent de periodistes per nosaltres mateixos, i tampoc crec que això fos ni pensable. Crec però, que els medis de comunicació d'avui en dia poden dir el que vulguin, sense gaire repercussió, però això va lligat a la llibertat d'expressió, tot i que crec que arriba un punt, on s'hauria de procurar no dir "mentides" o no maquillar-les, però la última decisió és nostra, ja que nosaltrem decidim què creure i nosaltres jutgem els arguments o probes que ens donen de quelcom.
"La meva llibertat no serà veritable si no és llibertat de tots i per a tots"
Suposo que això pot lligar-se amb la imatge que he posat abans, tot i que no sé com puc lligar-ho amb el vídeo dels cosmètics, suposo, que d'alguna manera, pot tenir a veure en el punt que la llibertat d'expressió d'uns i la llibertat de fabricar el que vulguin altres acaba barrejant-se, i acabem sense saber què consumim, o què estem menjant, o quines cremes ens posem sobre la pell pensant que ens faran bé. D'alguna manera, la nostra llibertat acaba on comença la de l'altre, i no estaria bé permetre a l'altre la llibertat d'utilitzar uns determinats productes per lucrar-nos, i a sobre que l'altre pugui pensar que la pell se li farà més jove, sempre i quant no mori de càncer a mig tractament.
I jo davant la tele...què?
Els meus programes preferits i els que miro són els programes d'humor com La que se avecina, Aquí no hay quien viva, Aída, sitcoms americanes com Two and a Half Men, The Big Bang Theory o How I met your mother, sèries com Los Simpson o Family Guy i programes com Salvados o El Intermedio. Miro la televisió per informar-me i per relaxar-me i desconnectar, i crec que són les coses positives que n'extrec, ja que em relaxo, m'informo i desconnecto. La veig per exemple després de dinar, abans de posar-me a treballar o mentre espero per sortir de casa, i faig una mica de zàpping i acabo a La que se avecina, o a Aquí no hay quien viva, i sèries per l'estil. També la miro algunes nits, en família quan veiem El Intermedio o algun diumenge si no tinc feina o si vull estar amb la família quan veig Salvados. Aquests dos últims programes, a part de veure'ls per desconnectar, també els veig perquè crec que ens ofereixen una altra perspectiva de la societat que altres medis no volen ensenyar, i d'alguna manera fan pensar en la societat, a part que també em deixen relaxar-me una mica. També m'agrada veure, quan m'entero que hi són, programes de "ciència", tot i que aquest tipus de documentals acostumo a escollir-los per internet. La televisió la veig potser unes 7 hores a la setmana quan més la veig, comptant que no tinc exàmens ni res, ja que en cas de tenir una estona lliure prefereixo veure alguna pel·lícula a l'ordinador. A casa no tenim televisió a la cuina, i per tant, dinem i sopem amb la ràdio posada amb música i parlant.
Crec que la televisió no hauria de donar reality shows o programes del cor, ja que d'alguna manera redueixen les persones a simples micos de fira, com Supervivientes o Gran Hermano, i d'altres com Sálvame o derivats en què la gent parla sobre les seves vides i les seves intimitats com si ens importés el que fan amb ella, tot i que suposo que si aquests programes segueixen emetent, és perquè a una part de la població sí que l'importa la vida d'aquestes persones, cosa a la que no hi trobo massa sentit.
Ètica i televisió...és possible?
No m'agraden aquests tipus de programes, ja que crec que afecten la intimitat de les persones, tot i que aquestes persones d'alguna manera estan obrint la seva intimitat a les càmeres i a la opinió pública. No em crec tampoc massa les coses que expliquen, ja que al cap i a la fi, tot això ho fan per vendre.
Suposo que serveixen com a exemple Sálvame, Supervivientes, Operación Triunfo, El diario de Patricia, Gran Hermano, tots els programes amb "la prueba del polígrafo" i un llarg etcètera...
No hay comentarios:
Publicar un comentario